El caçador

La segona mostra del cicle Trajectòries està dedicada enguany a un altre referent majúscul (la primera a meravellar-nos fou Judit Gaset) de la nostra contemporaneïtat artística: el fotògraf Jaume Riba. Un cop més, l’adequació de l’espai expositiu realça la calidesa de les obres: lluminositat tamisada, distribució de les reproduccions (magníficament impreses), absència de cartells, silenci que envolta la contemplació de les imatges… tot facilita el gaudi de les esplèndides fotografies. La foscor predominant convida a concentrar-se en els moments immortalitzats. I l’ambient de santuari estètic aconseguit indueix a commoure’s encara més albirant plans panoràmics, mitjans i de detalls minimals.

L’exposició significa un merescut homenatge, una retrospectiva prou representativa i quelcom més. S’hi apleguen estampes perfectament recognoscibles que tenim gravades a la retina des de fa molts anys perquè les hem observat en llibres i revistes, llocs públics i exhibicions anteriors. Així mateix, és una selecció acurada que exemplifica el testimoni de l’artista i convida a descobrir la resta del seu immens (en qualitat i en quantitat) llegat. Hi trobem instantànies inèdites i poc conegudes, en l’estil característic i genuí del creador, sobretot emblemàtics paisatges relativament distants, però també aproximacions en retrats físics, vitals i psicològics de sèries antigues, i objectes concrets, principalment naturals, en què frega l’abstracció. El circuit, dividit en quatre àmbits de límits difusos, expressa l’amor a Andorra (al territori i a les persones), traça camins llunyans que el caçador d’instants ha recorregut per tal d’explorar rutes d’imatges precioses, i plasma converses amb el passat en les quals les generacions que ens han precedit parlen silenciosament a la càmera amb els ulls, la pell, el posat, costums, robes… Contrastos lumínics i cromàtics, fenòmens meteorològics, cristal·litzacions, fluències, porcions microcòsmiques…

A l’última estança es pot llegir o escoltar l’apassionada Pregària al que ha marxat, publicada prèviament a Temps d’hereus per la fidel seguidora de Jaume Riba i sublim escriptora Dúnia Ambatlle. I en sortir al carrer, quan el xim-xim primaveral ja ha cessat, si s’alça la vista s’adverteix com degoten petites còpies penjades a l’arbrissó de l’entrada. I se sent que de nou afloren les llàgrimes d’emoció, que el cúmul del conjunt iguala el batec d’unes pedres difuminades, una congesta colossal o un bosc emboirat.

Enhorabona a l’autor, al col·laborador Jordi Batlle, a la comissària Natàlia Montané, a l’equip de l’Àrea d’Acció Cultural i a la ministra en funcions Sílvia Riva. Visita imprescindible. Fins al 14 de maig a la sala d’exposicions del Govern, al Parc Central d’Andorra la Vella. L’entrada és de franc. I a la sortida queda la sensació que el regal per als sentits i la ment que ens fa aquest intèrpret privilegiat de la bellesa és infinit.