Escric aquest article mentre el Sol esmorteït rebota a la carpa de davant de Govern just després d’haver llegit la notícia de la imminent construcció de l’espai multifuncional que faran davant de casa i ploro d’emoció, o del mal que em fan els ulls pel rebot de la llum de l’astre rei, que encara imponent ja comença a escurçar la durada dels dies. Durant el mes d’agost això es farà molt més evident. 
Parlant de mesos, llegia l’altre dia sobre un possible calendari de tretze mesos més racional i ordenat, amb tots els mesos de quatre setmanes començant en diumenge i les persones uniformades desfilant en fila índia per les avingudes amb aire marcial. 
Realment ara és un repte per als més petitons aprendre’s quants dies tenen els mesos, no té cap lògica i acabem ensenyant-los el truquet dels artells de la mà, que quadra de miracle. Avui som a 30 de juliol, encara falta un dia per acabar aquest mes, un dels llargs, dedicat a Juli Cèsar, responsable que la nostra volta al Sol estigui dividida en dotze mesos més o menys regulars, l’any 45 abans de Crist nostrosenyor. Abans d’això tot plegat era un desgavell; quan Ròmul i Rem, l’any es partia en deu i començava amb el mes dedicat a Mart, déu de la guerra, ja que a la primavera el temps millorava i podien començar a guerrejar, però abans de Martius hi havia 60 dies que no tenien nom! Seixanta dies als llimbs del temps, probablement perquè la terra estava dormida sota el fred de l’hivern i in illo tempore l’activitat humana anava vinculada a les collites. Numa Pompili va posar una mica més d’ordre traient-se de la màniga un parell de mesos més, gener i febrer, i va dividir l’any en aquests 12 mesos, però encara fixant-se en la lluna i adaptant els mesos una mica a la babalà segons la conveniència del dirigent de torn, el calendari acabava tenint 355 dies, no hi havia ningú que pogués planejar les vacances amb aquest desori.
Va ser, doncs, Juli Cèsar qui va decidir aliniar el calendari amb l’any solar, va fixar mesos de 30 o 31 dies (al seu li’n va posar 31) i va deixar el mes de febrer com el mes escarransit que coneixem ara, per poder-li posar una cueta cada quatre anys.
Gairebé 1.600 anys després Gregori XIII el va fer molt més precís, fins a l’extrem que els anys de traspàs, que són divisibles per 100, no seran anys de traspàs, a menys que també siguin divisibles per 400, per exemple, l’any 1900 no va ser de traspàs, però l’any 2000 sí que va ser any de traspàs, l’any 2100 no serà de traspàs, aquest darrer m’agafarà molt gran, això acumularà un error d’un dia en 3.300 anys. Gregori XIII, perquè els comptes li sortissin, va eliminar deu dies del calendari, així l’octubre del 1582 el dijous 4 d’octubre va ser seguit pel divendres 15 d’octubre.
Plantegem-nos això del calendari de 13 mesos de 28 dies amb un dia extra festiu afegit a final d’any o dos els anys de traspàs. Se’n diu el Calendari Eastman perquè a la fàbrica Kodak el van utilitzar des del 1928 fins entrats els 80.