Aquesta setmana han sortit a la llum els resultats de l’enquesta que l’Associació de Dones d’Andorra ha realitzat a alumnes d’entre 14 i 16 anys sobre la violència de gènere. I les conclusions són preocupants: molts joves encara creuen no només en certs rols de gènere i estereotips tradicionals, sinó també en l’acceptació de la intimidació o l’insult en el marc familiar o de parella i alguns, fins i tot, en la justificació de la violència si la persona “s’ho mereix” o si no abandona la parella perquè “no li desagrada la situació”.
Les respostes d’un percentatge elevat dels joves del nostre país confirmen un fet que les associacions feministes fa molt de temps que reivindiquen: la via més important per acabar amb la violència masclista és l’educació. I més concretament l’enfocament amb què s’aborda aquesta educació. Tot i que tant els nois com les noies tenen concepcions inapropiades del maltractament i de la violència de gènere, fet que corrobora que no és una qüestió de solidaritat entre iguals sinó un problema de base educativa i cultural, és sobretot en el sexe masculí on aquestes concepcions estan més distorsionades.
És necessari veure el problema des d’un prisma on es deixi de culpabilitzar la víctima, on deixi de recaure sobre la dona tota la responsabilitat de les causes d’aquesta violència: en com vesteix, en com s’ha de comportar, que ha d’evitar anar sola pel carrer a certes hores de la nit... en comptes d’ensenyar als nois que el canvi comença per ells i per tractar les seves companyes com a iguals.
És una batalla llarga i difícil perquè l’educació s’ha de fer a través de molts flancs: socials, educatius i culturals. I en una societat on el bombardeig d’estímuls és inacabable i inabarcable, on encara primen certes concepcions que hem anat arrossegant durant milers d’anys de societats patriarcals i on interessos de tota mena xoquen amb aquesta concepció d’igualtat, la lluita haurà de ser ferma, constant i incansable.
Com a home i com a artista sé que em queda molt camí per canviar certes actituds meves, conscientment o inconscientment masclistes. Però tinc la sort d’haver estat envoltat de dones meravelloses durant tota la meva vida: la meva mare, les meves germanes, la meva parella, la meva ex-parella, amigues o companyes de feina que em recorden cada dia, amb la seva forma de ser, amb els seus pensaments, amb les seves actituds, amb les seves paraules, que val la pena lluitar perquè aquest canvi es produeixi.
Serà un repte apassionant.
