Divendres a la tarda, una part de la ciutadania descobria amb estupefacció, impotència i tristesa que el vent i les pluges dels darrers dies s’havien endut el campanar de Sant Vicenç d’Enclar.
Sant Vicenç d’Enclar és una de les nostres joies del preromànic, d’entre finals del segle VIII i principis del Segle IX, amb un campanar circular únic per l’època. El campanar romànic circular, i d’estil llombard de l’església de Santa Coloma, situada uns 150 metres més a baix a la vall, es va bastir al segle XII. És a dir, uns 300 anys després.
És cert que l’església de Sant Vicenç d’Enclar, en estar apartada, ubicada al roc d’Enclar, a les faldes de la serra d’Enclar i sense tenir un accés fàcil, queda fora del circuit i de les rutes dels turistes. Avui en dia hi van escolars i joves quan van a visitar el conjunt de Sant Vicenç, on també es troben les restes de la fortificació del castell de Sant Vicenç.
Recordo amb nostàlgia com anys enrere molts de nosaltres vam passar llargues estones al conjunt de Sant Vicenç, dirigits per l’enyorat historiador Pere Canturri a ajudar en les excavacions i en la necròpolis. Ajudàvem a descobrir amb l’ajuda dels pinzells i a classificar els materials que trobàvem, perquè els experts poguessin fer parlar les pedres i donar de nou vida i un relat a aquest indret.
Des de divendres, els mitjans de comunicació que s’han fet ressò d’aquesta trista notícia, han anat apuntant que l’església, que està en desús des de meitat del segle XIX, havia estat restaurada als anys 1980. I és cert que es van restaurar la nau i l’absis que estaven per terra, però el campanar seguia dempeus.
Recordo molt bé com, alçat enmig de pedres amuntegades a terra, el campanar circular d’un sol pis i amb finestres en forma de ferradura de Sant Vicenç, em tenia encisada.
Somniava i em feia pel·lícules, imaginant tots els fets, els secrets, les lluites, les traïcions, les unions o les esperances que s’amagaven en ell. I em meravellava pensar en la joia arquitectònica que teníem!
Un dels meus amics, que és un fan del món medieval i coneixedor del món preromànic i romànic del Pirineu, sempre ha afirmat que el campanar circular de Sant Vicenç és una joia única que no valoràvem prou. Em deia que és únic pel fet de ser una construcció circular molt abans que la de Santa Coloma: “Probablement és d’època visigòtica, preromànic, i no conec cap altra referència similar al Pirineu o més enllà.”
Divendres passat les pluges i el vent van ser més forts i el campanar, fatigat per la duresa de la meteorologia amb massa episodis extrems, va cedir i es va enfonsar després de romandre dotze segles alçat al roc d’Enclar.
Ara toca que els tècnics de Patrimoni, sempre curosos i pacients, el restaurin i el recuperin.
I a mi, aprofitant la vigília de Nadal, m’agradaria que entre tots l’aprenguem a conèixer més i a mimar més recordant així petites joies arquitectòniques del nostre llegat.