Durant els darrers dies s’ha fet molt popular una frase que diu alguna cosa així com que aquesta crisi ens farà millorar. De fet, és una frase recurrent en temps convulsos (recordin la gran recessió del 2008 de la qual n’havia de néixer un altre món), però ara per ara ens hi veiem lluny. El campi qui pugui s’ha instaurat en la gestió de la pandèmia de coronavirus a Europa. La cooperació entre països s’ha esvaït. El ministre de Salut ens explicava fa poc en roda de premsa que Andorra tenia una comanda de material sanitari que no va arribar. Se li van retornar els diners que havia avançat. Algú devia pagar més, va dir el ministre, que es va mostrar sorprès de viure una situació com aquesta. La crisi ha portat a l’especulació amb el material sanitari, a pràctiques abusives com ara l’obligatorietat de pagar les comandes per avançat i fins i tot a l’aparició d’un mercat negre. També ha quedat qüestionada la solidaritat entre països europeus. Un exemple, l’abastament del material sanitari. Publicacions especialitzades expliquen que les dues grans distribuïdores d’aquests articles produïts a la Xina són franceses i alemanyes. I destaquen que aquests dos països van retenir aquest material dins de les seves fronteres per no quedar desproveïts quan la pandèmia els truqués a la porta. Això va provocar, però, que d’altres països com Itàlia tinguessin dificultats per abastir-se’n. Quan el govern italià va demanar ajuda a la Unió Europea ningú va atendre a la crida. Només la Xina, tot i els estralls soferts pel coronavirus (i posteriorment Cuba) va accedir a enviar professionals i material per atendre l’emergència.
