El candidat prepotent

Al BonDia de divendres 24 de febrer el candidat Xavier Espot, cap de Govern en funcions, va considerar que havia de donar consells als presidents de les dues formacions polítiques que formem l’aliança socialdemòcrata.
Les declaracions, que ha recollit la premsa del país, deixen surar una prepotència ben fora de to i força preocupant en aquesta llarga precampanya electoral que el candidat de DA va començar el passat novembre quan es va proclamar candidat a la reelecció.
Ens acusa de voler “fer mullader” perquè li hem adreçat una carta recordant-li el que diu l’article 77 de la Constitució: que el mandat del seu Govern va acabar quan es va dissoldre el Consell General i que en conseqüència un Govern en funcions hauria de suspendre les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea fins que no hi hagi un nou Govern.
El diccionari Alcover ens dona la definició de mullader: “escàndol de crits o discussions”. Doncs, ves per on, aquí l’única escandalera de crits desplaçats ha estat la del candidat Xavier Espot, dijous al vespre, a la porta d’un cinema, llençant-nos improperis.
Divendres passat el diari català ARA publicava el text següent: “Compte a voler que et diguin només el que vols sentir”. Una perfecta definició del capteniment del candidat Espot en els darrers cinc mesos.
No tenen, ni ell ni els seus fidels lloctinents, un programa pel futur d’Andorra –si no és el de mantenir-se al poder– i s’acontenten a apilar consignes publicitàries.
La buidor del candidat de DA és espectacular sobre les qüestions cabdals que preocupen la ciutadania: l’endeutament públic de 1.300 milions d’euros; la fractura social que ha portat a la consolidació de les dues Andorres, que van a dues velocitats diferents, i la necessitat de no agenollar-se davant la Comissió Europea i defensar un bon acord d’associació.
Està clar que al txiquiparc de DA n’hi ha que juguen a fer política més que no pas fan política. I així els conflictes s’estanquen i tot es va empastifant. La llista és llarga:
-el ministre de finances Jover, que havia de vigilar que tothom complís amb les seves obligacions tributàries era el primer a “oblidar” de fer les seves declaracions fiscals;
-el ministre de la presidència que convocava al ministeri els cònsols de Canillo per a promocionar –en presència dels empresaris espanyols interessats– una inversió especulativa al Tarter i després pretenen, uns i altres, que era una reunió privada, com si la seu del ministeri d’Economia fos un coworking qualsevol;
-l’heliport a la Caubella de la Massana i la seva curiosa relació amb un projecte d’operació immobiliària a la partida de La Grella d’Andorra la Vella;
Són tres exemples, n’hi ha una munió més, de la complementarietat dels contraris –DA i Liberals– que es necessiten per poder seguir fent camí. Un camí contrari a l’interès general.
La bombolla els va gronxant, sempre sobre la negació permanent de la realitat i la construcció de veritats a mida.
El candidat Espot pretén que ens mancaria sentit d’Estat perquè ens hem adreçat “directament” als ambaixadors dels països veïns i al vicepresident de la Comissió Europea sense fer-ho a través del seu Govern en funcions.
Doncs no és així. Andorra és un Estat de dret, democràtic i social i les forces polítiques que no combreguem amb les rodes de molí de DA ens podem adreçar responsablement a qui ens sembli adient per exposar la nostra posició en qüestions d’Estat. I per fer-ho no hem de passar pas pel sedàs o el filtre d’un Govern en funcions que presideix un candidat que, amb les seves declaracions de dijous al vespre, ha demostrat a bastament una prepotència contrària als principis democràtics assentats a la Constitució.
Perquè la Constitució no és una opció, és una obligació.
Perquè la Constitució, a part de respectar-la, s’ha d’acatar.