Crec que cal definir què s’entén per carril bici. ¿És una ratlla pintada a l’asfalt que resta espai al trànsit de vehicles o és una via totalment diferenciada amb condicions per circular sense perill? A Mont-real tots els carrers tenen indicacions de carril bici, però no és només una ratlla pintada a terra. Es tracta d’un espai privilegiat en cada carrer de doble sentit separat per una vorera dels carrils per on van la resta de vehicles. Tu, que no estàs acostumada a les cycling cities, ets l’única que frenes a cada cantó o quan un cotxe vol girar. La gent està conscienciada de la convivència amb un ús massiu de la bicicleta. El trànsit és silenciós. Els clàxons són muts i els vehicles sempre, sempre, et cedeixen el pas. En pocs minuts t’adones que si circules en bici ets tu qui manes, respectant això, sí, els senyals de trànsit, unes indicacions on la silueta de la bici és present i per això, potser, forma part de la consciència de tothom des de ben menuts. Potser arribar a aquesta consciència és una aspiració ara per ara massa elevada, però potser facilitar que es creï per als futurs ciutadans no és tan utòpic. Però per això haurem de fer alguna cosa més que pintar una simple ratlla en només dos o tres carrers o carreteres. Ha de ser un espai global que convidi a l’ús de la bici i on circular amb aquest vehicle produeixi confort. Això seria un complement perfecte al país que vol potenciar el turisme de dues rodes. Si no, mai serem un cycling country i ens haurem de conformar a dir que tenim uns bons ports per als amants de la bici en mode competició, però no per als que opten per fer ús d’aquest vehicle com una manera de viure.
