Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alan Ward

Alan Ward

Enginyer

 

 

El cap a les estrelles




Ens trobem amb una paradoxa pel que fa a les nostres relacions amb les estrelles, en aquests primers anys del segle XXI. 
El coneixement científic que tenim sobre l’univers que ens envolta, les galàxies i les nebuloses –i altres objectes de l’espai– que els conformen mai ha estat tan ampli i profund. És més: mai s’ha pogut progressar tant ràpidament en aquesta investigació com en el període que va des dels anys 1950 fins als nostres dies. Les eines espacials d’observació hi han contribuït força, sobretot pel que fa al sistema solar. Es podrien esmentar les sondes Voyager, i també els telescopis espacials Hubble, Spitzer o James Webb que –allunyats de les pertorbacions òptiques degudes a l’atmosfera terrestre– poden obtenir imatges cada vegada més precises de cossos distants. Però també ho han fet els avanços en altres àmbits de la ciència. Així, emprant el saber teòric i aplicat sobre les ones electromagnètiques, s’han pogut dissenyar i construir nous sistemes d’observació com són els radiotelescopis. Així mateix, les investigacions teòriques sobre la natura i les deformacions de l’espai-temps han permès fins i tot implementar detectors d’ones gravitacionals com el LIGO que ens provenen de processos extremadament violents i que ens proporcionen una informació que la simple observació de la llum visible no ens hauria pogut donar mai. 
En aquest sentit és important destacar que allò que es coneix com “el públic en general” –o sigui, tots nosaltres i no només els científics– podem accedir més fàcilment a la informació i gaudir d’aquests avenços recents. El nivell de correcció científica de les pel·lícules recents, com ara Interstellar, sol ser bastant elevat tot i que es poden prendre alguna petita llibertat. Una part d’aquesta difusió de la informació científica és deguda, sens dubte, a la invenció de la tecnologia que està a la base de l’Internet per part de Tim Berners-Lee, científic del Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN).
Així, podem dir que dins l’abstracte, coneixem les estrelles millor que mai. Així, és especialment estrany que molt poques persones les gaudeixin realment. En realitat, la visió de les estrelles que brillen damunt dels nostres caps forma part del patrimoni de la humanitat. Les hem pogut veure allà dalt des de temps immemorials, sempre amb la mateixa bellesa. Aquí baix a la Terra, les condicions que envoltaven les persones anaven canviant regularment, a mesura que progressaven les temporades. Els vegetals i els animals –i, no cal dir-ho, els humans– s’anaven pansint sota la influència del temps. Mentrestant, les estrelles seguien impertèrrites en la seva perfecció. Així, era inevitable acabar considerant-les com alguna cosa de superior, de més perfecte que els mers mortals. Testimonis de grans esdeveniments, els antics no hesitaven a prendre’n els auguris quan convenia. Amb tot allò que va havien pogut observar, les estrelles havien de ser naturalment els millors consellers.
A més, tenien la qualitat no menyspreable de saber callar. Eren els confidents perfectes per l’humà que tenia una necessitat de confiar-se, especialment quan confiar els seus secrets a un altre ésser humà podria ser desaconsellat. Tampoc es permetien criticar el qui els parlava. Com diu la cançó tradicional de l’illa de Creta: “Astra mi me malonete/ pou tragoudo ti nichta” (Estrelles, no em renyeu/ perquè canto la nit). El poeta pateix d’un mal d’amor, i busca una orella amistosa per confiar-hi les seves penes. Mentrestant, la Lluna fa la desentesa, ella que ho ha pogut veure tot: “Echasa tin agapi mou/ ki esi rotas fengari” (Vaig perdre el meu amor / i tu em preguntes per què, O Lluna?)
Però aquesta relació ja s’ha trencat. Ja no mirem les estrelles de nit –i fins i tot si les busquéssim, probablement tampoc les trobaríem. Les han reemplaçat la il·luminació artificial enganyosament blanca que brilla fortament sobre tots els carrers de les ciutats. Els fanals de LED tampoc xerraran els nostres secrets; de fet no ens diran mai res de res. Són massa efímers per ser de bon consell.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte