El 'cas BPA' i l'interès periodístic

Andorra té per als periodistes un atractiu especial. Malgrat que moltes notícies que cobrim són de la quotidianitat local, tenim la sort de tocar temes d’àmbit nacional i també internacional interessants. La visita de Macron n’és un exemple, com també ho és el cas BPA. Un judici periodísticament inèdit. Hi treballem de valent per fer-nos pseudoexperts i ens preparem sobre la legislació en matèria de blanqueig i dels codis de procediment. Descobrim un món d’eines jurídiques que els lletrats aprofiten per blindar les seves defenses, i ens endinsem en el món de la interpretació de textos legals que morfològicament ens estressen. Però després de gairebé dos anys de l’inici del judici que, una, com molts altres, ja es planteja si realment es podrà celebrar, l’interès ha canviat totalment de rumb. El presumpte blanqueig ha quedat com una cosa anecdòtica, i l’argument ha girat cap a una desestabilització de la justícia d’Andorra. Aquest gir l’han provocat les maniobres d’un lletrat que ha qüestionat la cúpula i sistema judicial andorrà, però també la manca d’efectius i sobretot de personal preparat per fer-hi front. Però també el descobriment fet públic d’unes suposades pràctiques irregulars en la investigació, tant de la policia com de la Batllia. Les defenses han aconseguit, amb tot, que els mitjans no parlem de què fan amb les seves vides els més de 20 acusats d’un delicte de blanqueig de diners procedents d’una xarxa de crim organitzat. Han aconseguit que enfoquem l’objectiu cap a l’advocat que crida els titulars i cap a la inestabilitat dels tribunals, que sembla que davant de tot aquest afer, alguna cosa se’ls escapa de les mans.