Resulta que per aquelles coses de la vida he recuperat l’amistat d’un parell d’amigues molt especials de l’adolescència que, arran d’haver-se separat, han trobat un punt de fuga interessant per sortir a la recerca de velles i estimades amistats perdudes al llarg dels anys. I sigui casualitat o no, em van buscar i em van trobar.

En la nostra primera vegada també les dues −i això ja és coincidència– em van fer reveladores confessions. Però jo us vull parlar d’una revelació en particular: la nova condició sexual d’una d’elles, que em va sorprendre i a la vegada em va il·lustrar, i de quina manera. “El cas és sempre ser feliç”, li vaig dir com a única resposta a totes les seves raons. Ens vam fer una bona abraçada. Per a ella suposo que va ser com si a partir d’aquell moment, amb la seva sinceritat tombada a la proa, les coses entre nosaltres haguessin de fluir millor.

Vam parlar molt del tema, però des d’una deliciosa perspectiva, la que més m’agrada, la històrica, ja que ella n’és llicenciada. I vet aquí que em va explicar anècdotes interessantíssimes relacionades amb la seva confessió que ens van fer passar la nit com un sospir. Us ho explico d’una tirada: a l’Antiguitat no existien els conceptes moderns d’homo-hetero-bisexual, sinó que la sexualitat es regia per una ambigüitat on ja s’havien imposat els criteris patriarcals i masclistes.

A l’Egipte faraònic les dones tenien força drets i fins i tot va existir una faraona (Haptseput) i algunes reines regents, cosa impensable en altres imperis posteriors. L’homosexualitat fins i tot tenia dedicada una deïtat, el déu Set. En canvi, a la Grècia clàssica les dones van ser del tot marginades mentre els joves, abans de casar-se, passaven un període amistançats amb homes madurs.

La Ilíada parla de l’amor entre Aquil·les i Patrocle. A Esparta va existir una brigada de guerrers formada per parelles d’amants. Això els feia més agressius i defensors del company respectiu. I la poetessa Safo, que va néixer a l’illa de Lesbos l’any 600 abans de Crist, va escriure poemes amorosos dedicats a noies. D’aquí provenen els mots safisme i lesbiana referits a l’homosexualitat femenina. I el més revelador a causa de la meva total ignorància: el cas de Cèsar, mil vegades retratat per Hollywood però amagant la veritat sobre la seva sexualitat. Cèsar era conegut com “l’home de totes les dones i la dona de tots els homes”. Els seus rivals l’anomenaven “la reina de Bitínia” perquè de jove va estar al servei del rei d’aquest regne aliat. I una altra dada: a Roma estava mal vist exercir de passiu en les relacions homosexuals masculines. Habitualment els amos eren actius amb els esclaus i les termes, espais on es produïen encontres sexuals entre homes.

¿Què voleu que us digui? Em va encantar escoltar-la!

És bonic retrobar-se, és preciós que et sorprenguin i que tu sorprenguis, és fantàstic conversar, aprendre coses; i és més meravellós encara donar llibertat a les papallones que viuen al nostre cor. El cas és intentar ser feliç sempre. En fi, un altre dia per guardar-me a la motxilla de la vida.