L’Spill del vescomtat de Castellbò indica que Aós se situa “prop los valls e confinia de Andorra”, quina millor expressió per definir aquest singular emplaçament poblacional, que tot i la seva integració geogràfica a Andorra, en el sentit que part del seu terme està encaixonat entre Setúria i Bixessarri, no n’ha format part políticament. Aquesta especificitat també es destaca en el seu urbanisme, de vocació defensiva i militar, gens habitual a Andorra. 
El referit Spill indica que Aós “és murallat tot entorn de les cases mateixes, sinó al sòl de la vila que es muralla per si mateixa”. La posició roquera de les cases que fan muralla al voltant del carrer que s’encimbella pel vessant presidit per l’església, conforma tota una vila closa i dona cert aspecte d’equilibri a aquesta peculiar urbanisme defensiu. L’Spill explica que l’església feia castell i que en aquells anys primerencs del segle XVI hi havia una sarbatana, una espingarda i un “bosso”, que donaven a tota la vila fortificada certa tranquil·litat defensiva davant dels possibles enemics. Continuant amb l’Spill, els habitants d’Aós tenien la servitud de fer guaita al castell de Ciutat en temps de guerra, tot i que en temps de pau també la podien fer, sempre a voluntat del senyor feudal.
La primerenca existència documental d’Aós està relacionada amb el clima d’enfrontament entre l’Església d’Urgell i els Foix pel domini de la regió muntanyenca que també englobava Andorra.  Aós apareix vinculat amb la vall de Sant Joan i Tor als dominis dels Caboet com a feudataris de l’Església d’Urgell. Uns dominis que s’integrarien matrimonialment als dels Castellbò i posteriorment als dels Foix, i que foren motiu d’atenció en el Pariatge del 1278, en què s’especifica que el comte de Foix tindria la vall de Sant Joan i el castell d’Aós en feu del bisbe d’Urgell. 
Canviant de tema, Aós reivindicava la capçalera de la seva vall, Setúria, rica en pastures, com bé ho mostra l’Spill en la rodalia del seu terme, en clara dissonància amb els interessos de la població andorrana de Pal. Com bé sabem, l’aprofitament de les pastures generava conflictes entre veïns que normalment se solucionaven amb acords o amb la intervenció de la justícia. La vinculació definitiva de Setúria a Pal va generar en la memòria popular andorrana la llegenda de la lluita entre dos homes, un de cada població, un de forçut pels d’Aós i un altre de més prim, però força enginyós pels de Pal, que va resultar ser el guanyador. 
Sortosament, el terme d’Aós s’estén més enllà de la vall estricta i sobrepassa amb escreix el coll de Conflent. Just en aquest entorn d’aigües tributàries del riu Noguera Pallaresa, presidit pel piramidal turó del Salòria (2.788 m), hi trobem les bordes de Conflent. Seguint aquesta  vall cap al sud, sempre pel marge esquerre del riu, el terme d’Aós continua fins a l’indret anomenat de la Molina, on limita amb l’antic terme de Civís, del qual forma part des del segle XIX. El de Civís segueix, també pel marge esquerre del riu fins a Santa Magdalena, l’antic Hospital de la Vaell, lloc de repòs i aturada en el camí que unia la Vall Ferrera amb la de Castellbò, totes d’un mateix vescomtat senyorejat pels Foix. És a Santa Magdalena per on passava fins fa pocs anys el camí que ha comunicat secularment la Seu d’Urgell amb la meitat nord del Pallars Sobirà. I és a partir d’aquest lloc, en aquesta vall coneguda amb el nom de la Ribalera, on el riu es coneix amb el nom de Santa Magdalena o Madriu, que no hem de confondre amb el d’Andorra.
Aquell lligam medieval d’Aós amb la família dels Caboet, els senyors de Cabó, que com bé sabem és una vall situada en una latitud més meridional, en ple Prepirineu, entre la serra del Boumort i Organyà, sembla repetir-se fruit de la casualitat en una època no gaire reculada. En vam parlar durant el transcurs d’un cafè amb l’amic Daniel Fité Erill, fill de cal Serni de Cabó, que em va explicar que l’any 1875 una noia d’Aós, la Rosa Aleix Argelich, es va casar al vilar de Cabó. Es tracta d’una rebesàvia seva, de la qual a casa en conserven el record i estima.