El castell s’emplaçava a la part superior del poble d’Arcavell en l’indret on avui es troba cal Castell. Bona part dels paraments d’aquesta casa es corresponen amb els de l’antiga fortificació. El castell, que surt esmentat en el Pariatge del 1278, es devia construir entre els segles XII i XIII en el context històric regional de lluita pel control territorial que enfrontava el bisbe d’Urgell i els vescomtes de Castellbò. En aquest conflicte hi tingué un paper destacat la família Caboet, que tenia bona part dels seus dominis senyorials en l’anomenada vall de Sant Joan, on hi havia els castells de Civís i d’Ars, entre d’altres. 

Arcavell i el seu castell van esdevenir un senyoriu del bisbe d’Urgell, com també succeí amb la  població d’Asnurri. Contrastaven en aquella contrada, que acabà essent senyorejada pels  hereus del Caboet: els Castellbò, que com bé sabem, es fongueren familiarment amb els comtes de Foix. En aquest marc geogràfic tampoc hem d’oblidar el veïnatge d’Arcavell amb el terme del monestir benedictí de Sant Sadurní de Tavèrnoles i amb el de Bescaran, població vinculada al capítol catedralici. Però el límit més important, com bé som coneixedors, era i és amb Andorra, en concret amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, a través del traçat de l’actual frontera hispanoandorrana. En tot aquest magma territorial cal no oblidar l’emplaçament del castell de la Bastida de Ponts, tractat en l’article precedent.

La persona que més ens pot parlar del passat d’Arcavell i el seu castell és l’arqueòloga i historiadora Laia Creus Gispert, autora de la monografia Arcavell. Un poble de muntanya i fronterer. En aquest complet llibre, la Laia tracta aspectes cabdals de la història i de les diferents cases que han existit en aquesta població. Cal destacar-ne un apartat prou important, el dels límits amb els veïns, principalment amb Sant Julià de Lòria, que amb  els anys esdevingué frontera estatal, dreçada definitivament l’any 1863 al riu Runer. La Laia, amb arrels familiars profundes i antigues a cal Ricard d’Arcavell, és una experimentada coneixedora d’aquestes línies de límits territorials i emprius amb les poblacions o antigues comunitats veïnes.

Una altra característica destacable d’Arcavell és el fet que el nucli lauredià de Juberri en depengués parroquialment, en el sentit religiós del terme. Juberri formava part de la parròquia de Sant Andreu d’Arcavell en l’aspecte religiós, mentre que en el polític, sempre ha estat integrat a la parròquia de Sant Julià de Lòria i conseqüentment a les Valls d’Andorra. Desconec l’origen d’aquesta vinculació, que es pot constatar en època moderna per l’absència dels habitants de Juberri en els registres parroquials lauredians. Aquesta característica es repeteix en altres indrets, on els habitants d’algunes cases o petites poblacions d’un municipi, en l’aspecte religiós depenen d’una altra parròquia per proximitat.

La població d’Arcavell senyoreja tota la faldada que s’estén fins a la riba de la Valira, amb els camps i terres enfeixades, cada cop més cobertes de vegetació com a conseqüència del tancament d’explotacions agrícoles i ramaderes. Als seus peus, el nucli de la Farga de Moles, nascut com un raval a l’entorn de l’antiga farga, s’ha convertit en un centre de serveis relacionat amb les instal·lacions duaneres. És en aquest indret o no gaire lluny on la Laia Creus situa el nucli medieval de Lart, que de certa manera es devia compaginar amb el de Ponts, aquest altre situat a l’entorn de la Bastida d’en Donat. Entrem a Andorra.