Situat uns tres quilòmetres al nord de Balaguer, Segre amunt, i també al marge dret, el castell de Gerb fou conquerit cap a l’any 1082 pel comte Ermengol IV, que aviat el convertí en la seva capital i el cap de pont des d’on es preparà la invasió d’aquella plaça andalusina, la Madina Balagí. El comte confià el poblament de la vila de Gerb, que era fortificada, al noble Mir Arnau.
Les imperceptibles restes del castell s’emplacen en un serrat d’aspecte blanquinós, de matollar, i força sec, que contrasta amb la fèrtil plana al·luvial regada pel Segre, on se situa l’actual població de Gerb. Al turó hi trobem també els paraments de moltes cases del poble vell, que es traslladà cap a la plana, si fem cas de les llindes de moltes portes de les cases del poble nou, cap a principi del segle XX, com em remarcà durant la visita l’amic Josep Porredon. El seu aspecte ordenat, a l’entorn de l’església de Sant Salvador, contrasta amb l’escalonada que tenia l’antiga població del turó.
Com he escrit, Ermengol IV preparà des d’aquest indret la conquesta de Balaguer. El projecte va comptar també amb una sèrie de deixes a organitzacions religioses que van ser beneficiàries de diferents béns a Gerb. Aquest és el cas de la canònica de Santa Maria de Solsona, que va rebre l’església de Sant Salvador, la vella, que es trobava al turó; i de Sadurní de Tavèrnoles, que també l’any 1091, hi va rebre del comte una parcel·la perquè hi construís una església dedicada a Sant Sadurní, que també es va construir al turó. En aquesta línia de donacions, el mateix comte va concedir el 1092 al priorat de Santa Maria de Gualter, que depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll, la tercera part del delme que es recaptava a Gerb. El comte Ermengol IV no va veure finalitzat el seu projecte, la mort el va sorprendre just al castell de Gerb l’any 1092. El seu fill i hereu, Ermengol V, en prengué el relleu i conquerí efímerament Balaguer cap a l’any 1100.
Com podem comprovar, Gerb era la viva representació de l’avenç de l’administració comtal, i de retruc cristiana, que ja havia controlat tot el Mascançà, l’actual marge esquerre del riu Segre, des de la ribera del Sió cap avall, el que es coneix avui com a Pla d’Urgell. Cal tenir en compte que al nord de Gerb restava encara sota control andalusí la fortalesa de Llorenç (Lurinis), que conjuntament amb la d’Os de Balaguer i Castilló de Farfanya foren els darrers assentaments islàmics de la contrada, que caigueren sota control comtal cap a l’any 1116.
No es pot entendre l’avenç comtal sobre el Mascançà (el Pla d’Urgell) i sobre Balaguer sense l’establiment a Gerb d’aquest veritable cap de pont, no només militar, sinó també polític i poblacional, això sí, de caràcter efímer, centrat totalment en la fita d’expansió territorial i també de la religió cristiana sobre territori andalusí.