El castell de les Bons

Els dilluns d’hivern anàvem sempre a esquiar amb el col·legi. Era el dia d’esquí escolar. En recordo un, potser de l’any 1983, que vam anar cap a l’estació de Grau Roig. En el viatge en el bus escolar, havent passat Encamp, un altre nen, de dos cursos inferiors, molt inquiet i amb un esverat desvetllament pel passat, em va dir tot assenyalant el fons de la vall:  “la torre dels Moros”. Aquell altre vailet era el Joaquim Valera. El seu dit índex indicava una vetusta i mig enderrocada construcció situada al capdamunt d’un turó, que poc després vaig saber que presidia el poble de les Bons conjuntament amb l’església de Sant Romà.
El terme “moro”, referit als habitants del Magreb, lluny de ser pejoratiu, que a priori no ho ha de ser, expressa la procedència d’aquella regió nord-africana, que històricament havia tingut el nom de Mauritània, que no hem de confondre amb l’estat homònim, i que també s’identifica amb el Marroc, el qual semblaria tenir la mateixa arrel. La gent que tenen la pell i els cabells bruns, com un servidor, s’anomenen també morens, en clara consonància amb els habitants i el nom d’aquesta regió. De fet, avui, l’apel·latiu amazic és el que desperta menys suspicàcies i que a priori no connotaria cap matís pejoratiu, tot i que no tots els habitants d’aquesta regió ho són, d’amazics, aquest seria el cas dels que són àrabs.
La migració més sonada cap a Europa que procedeix del nord d’Àfrica, és la que va travessar l’any 711 l’estret de Gibraltar amb una clara intenció bèl·lica. En aquella època, els amazics feia quatre dies que havien adoptat l’Islam com a religió. Els àrabs els acompanyaren en aquesta expedició militar, que va acabar amb la invasió de la pràctica totalitat de la Península Ibèrica i del sud de França. Els amazics acabaren administrant les àrees més perifèriques i marginals de la península, a diferència de les que se’n cuidaven els àrabs, les més importants, amb les principals ciutats i àrees agrícoles. 
Creiem que un exemple de regió administrada pels amazics era el de la Cerdanya, amb els seus passos cap a França, i entendríem que probablement també el control d’Andorra. La governació de la regió anava a càrrec de Munussa, un cabdill amazic que no va trigar a revoltar-se contra el poder emiral. Va obtenir el suport del duc d’Aquitània, Eudes, el qual va comprometre la seva filla Lampègia en matrimoni amb l’esmentat Munussa. El fet més destacable d’aquesta insurgència és el destí del bisbe Anambad, que morí a Llívia, cremat a la foguera. La immediata reacció militar àrab a la revolta va acabar amb la vida del referit amazic i amb qualsevol pretensió de la seva gent sobre l’administració de la Cerdanya i les contrades veïnes.
Malauradament el castell de les Bons no va ser construït per Munussa i els seus subordinats. Ni tampoc el van construir els moros. Cal tenir present que parlar de moros significava fins no fa gaire per molta gent del país remetre’ns a una època força antiga: “això és molt vell, del temps dels moros”. Qui no ha sentit en boca d’un padrí? Aquesta expressió també ha quedat fossilitzada per indicar algun que d’altre monument megalític, com les “cabanes del moro”, que com bé sabem són força anteriors a l’arribada dels amazics a casa nostra. Per resumir, quan algú parla que tal cosa és de l’època dels moros vol dir que és molt vell, sense afinar amb precisió que podria ser força anterior o posterior a l’arribada dels amazics a les nostres terres. Aquest seria el cas d’aquesta torre, que anomenem castell, situada al capdamunt de la població de les Bons, en un indret de control sobre la Valira d’Orient, abans que aquest riu entri al sector on se situen els nuclis de població de la parròquia encampadana. 
L’edificació, que sembla ser d’època baixmedieval, podria estar relacionada amb una casa fortificada, devia estar formada per quatre plantes i presenta diferents finestres d’espitllera i dos de quadrades en el primer i segon pis, com bé remarca l’inventari de béns immobles del Govern, consultable per Internet. La manca de cites documentals no facilita l’adscripció d’aquest edifici fortificat. 
La millor època per visitar el conjunt de les Bons és durant l’estiu, tot i les darreres calorades caniculars, la raó no és cap altra que la presència a l’església de Sant Romà dels guies de l’Àrea de Museus i Monuments. Una bona visita guiada ens ajudarà a comprendre bé tot el conjunt medieval del poble de les Bons, amb els seus colomers, la torres i l’església. Pels que tenen més temps, des del porxo de l’església podran contemplar un asserenat paisatge, cada cop més massificat, que encara deixa entreveure la magnificència d’un espai de muntanya dominat per la natura.