La ciutat de Balaguer respira partida a banda i banda d’un riu Segre amansit, al marge esquerre els veïnats nous, i al dret el centre històric, que s’alça sota de les aturonades esglésies de Santa Maria, la parroquial, i de Santa Maria del Pla d’Almatà, aquesta darrera emplaçada damunt de l’antiga mesquita major. Just al costat d’aquesta església s’hi alçava el castell residència dels comtes d’Urgell, anomenat Castell Formós, construït damunt de la Suda andalusina, tot aprofitant molts dels seus paraments.
Rere del castell i de l’església s’expandeix el pla d’Almatà, que en època musulmana allotjava bona part de la ciutat andalusina. Un altre sector urbà es corresponia a la ciutat baixa, l’actual centre històric, on hi havia la mesquita d’Avinomi. La Balaguer musulmana tenia altres dos castells, el de Gerundel·la i el d’Alcarràs, que es trobava prop de la mesquita on avui hi ha la parroquial de Santa Maria.
La conquesta comtal definitiva de Balaguer va tenir lloc l’any 1106. La va encapçalar el noble castellà Pedro Ansúrez, l’avi matern del comte Ermengol VI, que era orfe i menor d’edat. El seu pare, Ermengol V, va conquerir-la efímerament l’any 1101, però caigué novament en mans andalusines després de la mort del comte a Mollerussa contra un exèrcit almoràvit. L’acció bèl·lica impulsada per Ansúrez va comptar amb el suport de la noblesa urgellenca, tant la de la marca com la del Pirineu, com els Tarabau, Meià, Caboet, els Cabrera-Tost i els Castellbò. Hi intervingueren també el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, familiar dels d’Urgell, i també el rei Alfons d’Aragó.
El líder espiritual de la conquesta va ser el bisbe Ot amb el capítol catedralici. També hi havia els canonges de Santa Maria de Solsona i el bisbe de Sant Pere d’Osca. Altres institucions eclesiàstiques, com Sant Pere d’Àger, la catedral de Barcelona i Santa Maria de Gualter també donaren suport a aquesta empresa d’expansió territorial, en la qual l’espasa s’acompanyava de la creu.
Cal destacar el paper del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, el cenobi de la Valira, en pagar els soldats que estaven atacant el castell de la Suda. Pedro Ansúrez demanà a l’abat Pere que ell i els monjos auxiliessin els soldats amb estipendis per alçar el seu coratge. El monestir respongué a la petició i pagà un total de 150 sous d’argent molt pur als assaltants. Poc temps després, la comunitat de Tavèrnoles fou obsequiada per Ansúrez amb uns horts situats prop de Balaguer al camí de Lleida.
Anys abans de la primera conquesta, la del 1101, el territori que s’albira des de les restes del Castell Formós, al marge esquerre del Segre, ja estava sota l’administració dels comtes, com és el cas de la fortalesa de la Ràpita. Quina devia ser el capteniment de les autoritats andalusines de Balaguer, de veure tot aquell país, anomenat Mascançà, perdut i sota el control dels comtes d’Urgell. Més al nord de Balaguer hi havia Gerb, verdader cap de pont des d’on es programà la conquesta comtal.
