El castellà, a l'hora del pati

La meva dilecta amiga V. és un producte acabadíssim de l’entelèquia aquesta que ara hem de dir escola catalana. És a dir, essencialment monolingüe excepte a l’hora del pati, segons les últimes notícies. Amb una punta de vanitat, sosté que ella s’expressa més fluïdament en anglès que en castellà, cosa en absolut extraordinària perquè el seu castellà és estrictament rudimentari. No és un cas excepcional. Segur que recorden els esforços sempre fracassats que feia la pobra Marta Rovira per construir una frase coherent quan l’entrevistaven en un mitjà espanyol. Pensava en tot això arran de l’informe elaborat pels espies lingüístics de Plataforma per la Llengua, el xiringuito aquell. Al contrari del que creuen els meus amics indepes, a casa ens semblen altament pedagògiques, iniciatives com aquesta. Que el castellà sigui la llengua majoritària al pati en 35 de les 50 escoles i instituts catalans espiats, i que siguin en castellà el 76% de les converses fora de classe, són dades tan demolidores que els bons demòcrates –i ja saben que tots els indepes ho són, per definició– haurien de demanar avui mateix el replantejament del model lingüístic de l’escola catalana i postular-ne un altre on es respectés la llengua que parlen els alumnes quan exerceixen el dret a decidir (en quina llengua parlen). Vist que en van fer prou amb el 49% dels vots per proclamar la republiqueta que no existeix, idiota, aquest estratosfèric 76% els hauria de semblar una majoria aclaparadora, incontestable. Em temo que la conclusió que en trauran serà exactament la contrària. Però consti que parlo de la pobra, bruta, trista i dissortada pàtria catalana. Com sap tothom que té un nen en edat escolar, el panorama lingüístic al nostre país no hi té afortunadament res a veure.