En èpoques fosques com la que ens està tocant viure, en què qualsevol que posi en qüestió els usos i costums lingüístics de l’escola “catalana” –moderna, democràtica i humanista per definició, ja saben– és titllat a cals veïns de baix d’unionista recalcitrant i de catalanicida camuflat, com a mínim, sorprèn que els talibans de la Causa hagin passat de puntetes, molt de puntetes, davant de l’ocurrència de Pere López de retreure a Toni Martí la retalladeta de les hores lectives de llengua catalana al batxillerat del sistema andorrà. De tres a dues, per si no se n’havien assabentat. I és molt probable que no, perquè la cosa va quedar diluïdíssima en la sessió de control parlamentari de fa quinze dies. El president del PS va insistir-hi un parell de dies després a la competència –ningú no és perfecte– i Meritxell Palmitjavila li va respondre de manera prou confusa perquè no s’entengués si la tisorada era o no veritat. I ho era. Que a la nostra socialdemocràcia li amoïnin tant els temes identitaris –si és que l’arribada del Permsea al batxillerat té alguna cosa a veure amb la identitat– ja no és lamentablement notícia. En canvi, sí que sorprèn el mutisme dels guardians de l’ortodòxia, que no haurien perdut l’ocasió si el govern espanyol, en una hipotètica deriva del 155, hagués gosat perpetrar un atac similar contra Catalunya tota i bla, bla, bla. Imaginin el titular. La denúncia d’aquest nou intent de genocidi lingüístic hauria congregat a casa nostra –ens hi juguem un peix– una d’aquelles manis tan espontànies davant de l’ambaixada espanyola, qui sap si un tall a la N-145, preferiblement amb l’ajuda dels heroics minyons de Solsona i rodalia. Però res. Dues horetes a la setmana i, si no hagués sigut per Pere López, silenci total. Misteris de la Causa.
