Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

El català i la sociolingüística (re)creativa




La sociolingüística és l’art del malabarisme. L’altre dia es va presentar l’última enquesta de coneixements i usos lingüístics del CRES. És interessantíssim l’apartat que consagra a dirimir bizantinament la llengua materna dels enquestats. Resulta que el 43% tenen el castellà com a llengua materna, vuit punts per sobre del català i percentatge que s’ha mantingut essencialment constant des del 1999. Són dades. Dades que el ministeri considera, per cert, una anomalia que s’ha de corregir: per això destinarà “tots els recursos” disponibles a “revertir” la situació del català. El veritablement pintoresc és la metodologia del CRES, que admet en aquest punt la doble resposta. Segons Joan Micó, i sembla que també segons Política lingüística, es poden tenir dues llengües maternes a la vegada, y no estar loco. I els sembla el més natural del món que un parlant pugui considerar que la seva llengua materna no coincideix amb la seva llengua pròpia. Per això el català és segons el CRES la llengua materna del 36% dels enquestats però, en canvi, la llengua pròpia del 46%. S’entén la benintencionada filigrana retòrica que permet a la llengua oficial exhibir bíceps i col·locar-se com a mínim en aquest indicador per davant del castellà. Que em grinyoli a mi és natural. Però és que tampoc acaba d’empassar-s’ho algú tan poc sospitós com Albert Pla Nualart, que amb motiu d’una enquesta similar a Catalunya ho deia sense embuts: “No cal dir que la teva llengua, la llengua que sents de debò com a pròpia, és la que fas servir per parlar amb tu mateix”. Doncs segons el CRES, a Andorra no és ben bé així. Pura prestidigitació. No els ho dèiem?

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte