Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Carles Sánchez

Carles Sánchez

Estudis Literaris

 

 

El centre del cànon




És inevitable començar aquest article amb la defunció de l’escriptor Antoni Morell. No vaig tenir el plaer de conèixer-lo en persona ni de freqüentar-lo. A les seves Set lletanies de mort vaig dedicar un article a aquest mitjà, i a la significació de les seves novel·les m’agradaria dedicar el d’avui. 

Aquests dies molts articulistes, amics i coneguts de l’autor han dedicat bones i certes paraules a lloar la seva figura literària i a destacar-ne la seva importància: “gran humanista”, “pare de la literatura andorrana”, “qui la va posar al mapa a través de les relacions amb altres autors”, “definidor de la identitat andorrana”... Vicenç Villatoro diu de la seva primera novel·la –ho fa a Escriure Andorra (2019)– que «és el text fundacional de la literatura andorrana contemporània». També hi ha Borís I, rei d’Andorra o La neu adversa, però la força de les Lletanies és tal que és difícil descartar-la com el centre gravitatori, encara avui, de la literatura andorrana. 

En dic centre gravitatori perquè disposa d’ascendents, de descendents i d’una perifèria. Als ascendents compta amb tota la literatura produïda sobre Andorra i la seva peculiaritat, des del fundacional Manual Digest passant per tota la literatura etnogràfica i recopilatòria dels paisatges i dels costums produïda pels que anomenem viatgers romàntics. I com a cristal·lització de tot aquell corrent de cercadors de l’exotisme compta amb Andorra o els homes d’aram, d’Isabelle Sandy –si a la literatura andorrana li ha sortit un pare, la francesa n’és, sens dubte, la mare. 

Dels descendents en veig a les novel·les històriques de Joan Peruga, a certes definicions d’atmosferes i personatges de les policíaques d’Albert Villaró, i a Frontera endins, de Josep Enric Dallerès. En trobaríem petjades lingüístiques i estilístiques a la poesia de Manel Gibert i d’Arnau Orobitg, i també en alguna de Teresa Colom. I no continuaré perquè no ho he llegit tot i treballo de memòria, així que és ben fàcil perdre la referència i de ben segur que n’existeixen altres on podem trobar aquest món construït des d’una equivalència entre ésser humà i natura, on ambdós gaudeixen alhora d’una mateixa qualitat feréstega i càlida, caduca i eterna, hostil i acollidora.

Si en articles anteriors m’he dedicat a autors que en podria dir perifèrics –doncs la seva obra treballa des d’una perspectiva que evita el centre i tematitza allò estrany– com Kirkup o Arrabal, Blanco i Puig, avui he volgut parlar d’algú l’obra del qual constituiria el centre de l’escriptura andorrana, perquè va recollir i va difondre en moltes direccions les principals imatges i sobretot l’actitud estilística vers el món mític d’Andorra.

Crec que la seva mort –haurem de conèixer la seva obra pòstuma– és una frontera en la nostra literatura.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic