El Cinto es queda

És ben curiós, i ja ho he comentat altres vegades, això de l’algoritme de les xarxes socials. Passa que els continguts que veus a la teva línia del temps no només responen a les cerques que fas de manera activa i conscient, sinó a una fórmula tan secreta com la de la Coca-Cola i que, per acabar-ho de complicar, resulta que és variable d’una plataforma a l’altra. Sigui com sigui, aquest cap de setmana em va arribar, a través de diversos amics de Twitter, el cas del Cinto, un avi de 92 anys que avui mateix ha de ser desnonat de la casa on ha viscut pràcticament tota la vida al Camp de l’Arpa, a Barcelona.

La notícia, de la qual s’han fet ressò diversos mitjans de comunicació, apel·la als sentiments d’humanitat més bàsics, de solidaritat envers els més febles de la comunitat, i a un concepte de justícia social que topa de front amb els interessos de la propietat. És cert, si aprofundeixes una mica, que la història té matisos i que no es tracta de bons per un cantó i de dolents per l’altre. En qualsevol cas, el Cinto té l’edat que té, un 75% de discapacitat reconeguda per la Generalitat de Catalunya i el segon grau de dependència, cosa que ha fet que fins i tot l’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU s’hagi pronunciat i hagi sol·licitat a l’Estat que aturi el desnonament. Veurem com acaba.

La reivindicació “En Cinto es queda a casa”, que ha atret l’atenció de veïns i de personalitats conegudes com ara el periodista Víctor Amela, prové de l’Observatori d’Habitatge i Turisme del Clot-Camp de l’Arpa, “un grup de persones i entitats preocupades per la situació de l’habitatge al barri i pels efectes que l’especulació immobiliària i la invasió turística tenen a la nostra ciutat”. Els seus objectius són clars: “Volem conèixer com està afectant aquesta situació al nostre entorn més proper. Volem fer xarxa veïnal i ajudar-nos mútuament. Volem denunciar les situacions d’abús”. Perquè “qui millor coneix els problemes i les necessitats del barri som els veïns i les veïnes. Conèixer-nos és el primer pas per poder col·laborar, fer sentir la nostra veu i defensar el barri que volem”.

Mentrestant, a casa nostra, hem de celebrar que el raonador del ciutadà estigui rebent menys denúncies per augments abusius dels lloguers, fet atribuïble en bona part a la llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge. Ha estat precisament el raonador un dels altaveus del problema de l’habitatge al país i defensor que es mantingui la congelació dels lloguers “fins que s’hi trobin solucions”.

Però veient la mobilització ciutadana al Clot-Camp de l’Arpa no puc deixar de pensar que, més enllà de la implicació de les institucions, potser és això el que ens falta a les nostres valls: fer xarxa, parlar entre nosaltres sense la necessitat que el Comú de torn o el Govern ens muntin una taula de participació, col·laborar els uns amb els altres i defensar, no només en matèria d’habitatge, el país que volem.