Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

El club de la lluita




En els últims temps vam poder veure en moltíssims països, per no dir pràcticament en tot Europa i Amèrica Llatina, com el vot virava des de l’esquerra cap a la dreta. Per intentar entendre aquest fenomen –més enllà que a ulls de la gent els partits d’esquerra que estaven al poder van pagar les conseqüències de governar durant l’explosió de l’última crisi el 2008– em sembla un bon exemple il·lustratiu una imatge que explica el següent comportament circular:

Guanya les eleccions un partit d’esquerres.

Gràcies a les seves polítiques socials, la classe mitjana creix i progressa.

La classe mitjana comença a creure’s oligarquia i vota la dreta.

La dreta retalla els beneficis que tenia la classe mitjana.

La classe mitjana empobrida vota un govern d’esquerres.

I tornem-hi.

No sé si és una bona manera de definir la classe mitjana en general, m’imagino que cada país i territori té les seves característiques individuals, però en un món tan globalitzat em sembla una explicació bastant encertada de la realitat.

I per què passarà, això? Imagino que la resposta és en el fet que tots busquem créixer i millorar. El problema no crec que radiqui aquí. La qüestió és la manca de perspectiva. Fa la sensació que ens oblidem ràpidament (sí, estic generalitzant) d’on venim i quines són les coses que de debò ens defineixen.

Dono per fet que gairebé tots hauran vist la pel·lícula El club de la lluita, protagonitzada per Brad Pitt el 1999. Una de les meves preferides, tot i que recentment, fa escassament un mes, vaig decidir llegir la novel·la de Chuck Palahniuk en la qual està basat el film. Una autèntica meravella, la recomano. Dic això perquè aquest cercle viciós a què ens referíem abans està exquisidament reflectit durant tot el llibre i per descomptat a la pel·lícula. Vegem-ne alguns exemples ...

“Tenim ocupacions que odiem per comprar coses que no necessitem”.

“No som la nostra feina. No som el nostre compte corrent. No som el cotxe que tenim. No som el contingut de la nostra cartera. No som els nostres pantalons. Som la merda cantant i dansaire del món”.

“Vam créixer amb la televisió que ens va fer creure que algun dia seríem milionaris, déus del cinema, o estrelles del rock”.

“Llavors, què som? Només som consumidors. El producte secundari d’una obsessió amb el nivell de vida”.

“El que posseeixes acabarà posseint-te”.

Faríem bé de reflexionar sobre alguns dels nostres costums quotidians, per així poder contestar preguntes tan simples com per què gent de classes obreres vota algú com Donald Trump, o per què tothom es queixa, però Mariano Rajoy segueix guanyant en les enquestes.

Perquè, al final, potser és cert que estem millor, però... comparat amb qui?

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte