Entre els colomers de torre d’Andorra, el de cal Cotxa presenta una particularitat que el fa diferent de la resta: el fet de disposar d’elements defensius, la qual cosa fa que a més a més de ser un edifici dedicat a la cria de coloms sigui també una torre de defensa.
Es troba emplaçat a la part alta del turó de les Bons, a pocs metres de l’església de Sant Romà i de la Torre dels Moros. A les parets de l’interior, s’hi conservaven una sèrie de grafitis, amb dates, noms dels propietaris i comptatges, que ens informen que els seus propietaris originals eren la família Rossell, una antiga casa de les Bons, i que més tard la propietat va passar a cal Cotxa, també de les Bons. De les dates que hi apareixen la més antiga és la de l’any 1625.
El colomer consisteix en una torre de planta quadrangular amb coberta d’un sol vessant. Els dos forats d’envol dels coloms s’obren a la part alta de la façana orientada a llevant. Les parets estan arrebossades, i com més amunt més llis és aquest arrebossat, això i la filada de lloses que sobresurt de mur servien per evitar que els depredadors poguessin accedir als nius dels coloms. La porta, estava rematada per una llinda, actualment desapareguda, i que estava decorada amb musicadures, una sanefa de semicercles, una rosassa de sis fulles i una creu, clarament un símbol protector.
La distribució interior és força interessant, ja que com hem dit el fa diferent dels altres colomers. A la planta baixa hi havia el magatzem de la colomassa; el principal objectiu del colomer era l’obtenció d’aquest producte, que s’utilitzava per adobar els horts. Quan es va construir la borda i el colomer ja no complia amb la funció original aquesta cambra va ser reutilitzada com a cort. Al primer pis hi ha una cambra que podia haver estat utilitzada com habitació, ja que tenia les bigues decorades, compta amb una finestra amb festejadors i a una de les parets hi ha un teier per disposar de llum. És precisament a aquesta cambra, on trobem els elements de defensa a què fèiem referència i que consisteixen en una sèrie d’espitlleres, entre una i dues a cada una de les quatre parets, destinades a l’ús de ballestes o primitives armes de foc. La seva presència, juntament amb les dates gravades a les parets permeten deduir que va ser construït a finals del segle XVI quan el perill que suposaven les bandes de protestants francesos, els hugonots, durant les guerres de religió al país veí justifica la necessitat de defensar-se. Al pis superior hi ha el colomer pròpiament dit, del qual es conserven tres de les quatre parets i on tenim un centenar de forats en forma de nínxol, perquè hi facin niu els coloms. Aquest elevat nombre (cal tenir en compte que en origen eren més, ja que falta una paret) ens informa de la importància que va arribar a tenir la cria d’aquestes aus. La comunicació entre el pis de sota i aquesta planta es feia mitjançat una escala de gat que pujava des del pis de sota a un forat que hi havia al centre del soler.
A finals del segle XIX s’hi van afegir una borda i un mallador cobert que van englobar la part baixa del colomer, deixant al seu interior dos de les parets d’aquest. L’ús de l’edifici va canviar, ja no servia per tenir-hi colors sinó com a cort i paller. Malauradament, fa pocs anys, abans que s’hi bloquegés l’accés amb reixes, el colomer va ser objecte d’una sèrie d’actes vandàlics, des d’arrencar-li les portes i fustes dels solers per fer foc a dins, a pintades amb esprai. A més a més, els elements arquitectònics que estaven decorats van ser objecte d’espoli, la llinda decorada va ser arrencada i les bigues del soler serrades, fet que va comprometre seriosament la seva conservació malgrat haver estat protegit amb la seva inscripció a l’inventari general del Patrimoni Cultural.