Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i exconseller lauredià

 

 

El complex de Sim




No sé si coneixeu el joc dels Sims. Es tracta d’un entreteniment que consisteix a fer sobreviure uns personatges en el seu dia a dia, com si fóssim Déu. Tenen una versió en què ets l’alcalde de la ciutat, i l’has de fer créixer a poc a poc, vetllant que no els falti de res. Per donar-hi un xic d’emoció, pots fins i tot enviar-los tot tipus de desastres perquè se’n surtin un dia o un altre. Doncs bé, d’ençà que va començar la crisi de la Covid-19 tinc la sensació que no som gaire cosa més que aquells petits personatges virtuals a qui un ésser superior i maquiavèl·lic els envia proves, unes més dures que les altres. Pateixo una espècie de complex de Sim.

L’altre dia ho comentava amb un company de feina, abans que ens tanquessin les escoles fins a nova ordre, des del fatídic 11-S del 2001 s’han anat succeint esdeveniments que semblen posar a prova la humanitat sencera: atemptats com mai havíem vist, crisis humanitàries i econòmiques sense precedents, desastres naturals cada cop més devastadors, un clima completament boig que ens ha portat aquesta darrera setmana mig pam de neu diumenge i 24 graus dimecres següent, i ara una pandèmia d’un virus del qual mai havíem sentit parlar… En fi, que tot plegat sembla sortit d’una pel·lícula de terror o d’un joc informàtic. La diferència és que tot això és ben real.
Estem immersos en la crisi sanitària més severa que recordem, almenys els que vam néixer en un determinat moment cap aquí. Perquè en l’època en la qual gent de l’edat del meu pare eren infants, malalties que en aquell moment se’n deien pestes, ja van afectar també Andorra i Europa. Però aquest maleït coronavirus en ple segle 21, combinat a la societat de la informació que caracteritza el nostre temps, fan que aquesta crisi sanitària sigui la més greu que mai hàgim viscut. I d’aquesta crisi en sorgiran d’altres: l’econòmica i la social. Però no ens avancem en el temps.
Tot comença a la Xina i de retruc a l’Àsia, indrets massa llunyans perquè aquí ens afecti emocionalment ni tampoc sanitàriament. Fins i tot fem acudits i difonem memes sobre el tema per les xarxes socials. Però som una colla d’inconscients, en el primer sentit de la paraula, quan no ens adonem encara que la propagació d’un virus és ràpida en un món globalitzat com és el nostre. Un infectat agafa l’avió cap a Europa i ja el tenim aquí en tan sols unes hores. La sensació que tinc, i és fàcil parlar quan estem a aquestes altures, és que els governs europeus han reaccionat tard, i més veient com de ràpid es propagava el virus per Àsia.
Vam veure com el virus afectava greument Itàlia i l’Iran. Mentrestant, el govern espanyol, que ja començava a lamentar casos al seu territori, només feia això: constatar i posar en quarantena els contactes dels infectats. Crec que s’hauria d’haver aturat la vida del país unes setmanes abans sabent que els positius començarien a fer acte de presència de manera exponencial, com a Itàlia. França fins i tot va celebrar diumenge passat la primera volta de les municipals, increïble. En aquest sentit, celebro la rapidesa amb la qual es prenen les decisions per part de les nostres autoritats. Penso que s’han pres en el bon moment i bastant abans que no ho havien fet altres països en una situació similar. Ara toca, com a país però també com a individus d’una societat, fer cas de les consignes de manera decidida, ferma i valenta. Només així ajudarem a no col·lapsar els serveis sanitaris, només així ens ajudarem a tots plegats.
Conceptes amb els quals no estàvem massa familiaritzats, com pandèmia, letalitat o mortalitat, propagació, coronavirus, vacuna o antiviral, confinament… han passat a formar part del nostre lèxic habitual de cada dia amb la Covid-19. Un dia a dia ben atípic que fa que trobem a faltar aquella rutina que tan sovint hem menystingut i avorrit. Són paraules que ens desconcerten i ens preocupen, però n’apareixen d’altres que sí que coneixem, com solidaritat, força, perseverança, confiança, valor… que faran que aquest episodi sigui un record ben aviat.
Un record que ens vindrà a la ment de tant en tant per fer-nos apreciar allò que sovint no apreciem perquè ho creiem consolidat, un record que ens farà trontollar de tant en tant el nostre egoisme i que ens recordarà que no podem sobreviure sense la resta de la comunitat. Un mal record que ens farà recordar per sempre més aquell inversemblant inici del 2020 i que de fet no som gaire cosa més que un Sim en una pantalla d’ordinador.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic