El comte que travessà Andorra

D’il·lustres excursionistes que ens han visitat fa més d’un segle ja n’he parlat en alguna ocasió, però avui vull fer-ho sobre un que, a més, va voler deixar les seves impressions en forma de llibre que va publicar-se el 1906 sota el títol de Les Valls d’Andorra. Del Segre a l’Ariège a travers d’Andorra. El seu autor és l’intel·lectual català Salvador Armet Ricart (1860-1928), més conegut com a comte de Carlet i del Castellà, però de noble només tenia les seves esposes...
La primera, Mercedes Moxó i Cerdà, era només germana d’un marquès, el de Sant Mori. I la segona, Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (1865-1949), musicòloga i poeta, fou la que li va donar els títols nobiliaris amb els quals signava tan cofoi: el comtat de Carlet, atorgat pel rei Felip III l’any 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza i el comtat de Castellar, atorgat el mateix any al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb. Tot i no tenir sang noble a les seves venes, Salvador Armet sí que tenia bon gust i sensibilitat.
A més de crític musical, va ser també violoncel·lista i professor universitari. Al llibre que avui ens ocupa, el comte consort explica com arriba a terra andorrana, amb camins rals “no pas tan dolents com els d’Espanya”. Sant Julià el defineix l’any 1906 com “la població més comercial de les Valls”. A la capital li reserva comentaris menys agradables: “Té l’aire d’una d’eixes poblacions montanyenques d’importancia relativa, y és rònega, trista, sense cap animació, de carrers desiguals, ab cases negres, y compta ab escassíssim recursos”. A Ordino va conèixer mossèn Joaquim d’Areny-Plandolit.
A Escaldes hi va ser el dia de Santa Anna. En diu que és “el poble més freqüentat a l’estiu, y es sens dubte el més ben situat, pintoresch y atractívol dels andorrans”. A part de les aigües termals diu que és l’unic punt de la Vall “on s’hi està relativament bé en els hostals y posades, pomposament titulades establiments”. Sobre els andorrans de l’època diu que “l’higiene i la condicia no hi són pas gaire conegudes, y l’acullida que als furasters s’hi fa, no passa d’una indiferencia una mica respectuosa o d’un mig  respecte seguit de forta i desvergonyida explotació”.
Armet va visitar el país de nord a sud i d’est a oest, sortint pel Pas de la Casa. Completa el seu llibre amb uns interessants itinenaris i, com no, amb “noticias y datos que interessen als excursionistes”, com els millors hostals del país, l’existència de tan sols dos metges al Principat, els doctors Pompeu Jordana a Sant Julià i Joaquim de Riba a la capital, i el millor lloc per trobar de tot: Cal Cintet, a la plaça d’Andorra. Enamorat del nostre petit país, com tants dels que ens han visitat al llarg de la història, el comte de Carlet segur que sabia, com Pessoa, que “els viatges són els viatgers. El que veiem no és allò que veiem, sinó allò que som”.