Ja ho tenim: Andorra la Vella no ha pogut resistir la temptació i el pla d’igualtat que va aprovar la setmana passada avala l’ús del llenguatge inclusiu “en totes les comunicacions”. Ja ens podem acostumar a sentir els honorables senyors cònsols desdoblant gènere i recorrent a substantius tan guais i feministes com ciutadania, infància, professorat, funcionariat i anar fent. Sobretot, que no se’ls coli un genèric masculí i saltin les meves amigues de l’Institut de les Dones a dir-los matxirulos. El que no acabo d’entendre és com pot ser que tot un Comú admeti obertament que la bretxa salarial entre homes i dones oscil·la entre el 4 i el 6% i es quedi tan ample. M’estan dient que el d’Andorra la Vella paga més als seus treballadors que a les seves treballadores? Saben que la discriminació per raó de sexe està expressament prohibida pels articles 4 i 44 a la Llei de relacions laborals i tipificada com a infracció molt greu, castigada amb multa de fins a 24.000 euros, i no d’ara, sinó de fa anys? I saben que quan l’Administració incompleix la llei, sabent-ho, és delicte i té un nom: prevaricació? Ara bé, si a igualtat de condicions laborals (categoria, antiguitat, horari) el salari és, com sospito, també igual, per què insisteixen a dir-li “bretxa”? Per acabar, en fi, recordin que institució tan poc sospitosa de masclisme lingüístic com la Universitat de Barcelona acaba de renegar del llenguatge inclusiu. Ho dic perquè és possible, només possible, que la UB i no diguem ja filòlogues com Carme Junyent sàpiguen de llenguatge una mica més que els honorables senyors consellers del Comú. I que les senyores conselleres, és clar. Fins i tot que les meves amigues de l’Institut de les Dones.
