Després de la sonada detenció i condemna dels excònsols de Sant Julià de Lòria, aquesta setmana coneixíem un nou episodi d’aquest afer, que s’ha tancat amb la imposició d’una pena al que va ser conseller de Finances del Comú lauredià en l’anterior mandat. Sembla que se l’ha condemnat per l’omissió del deure de denunciar els delictes que van cometre Gil i Torrentallé. Però, més enllà del que pugui dictar la legislació, a qui implica aquest deure? Els pagaments injustificats amb les targetes de crèdit de la corporació efectuats pels màxims mandataris eren una qüestió pública. El Tribunal de Comptes ho va recollir en dos dels seus informes, l’oposició va demanar explicacions i la premsa es va fer ressò de tot plegat. Però la majoria comunal va fer pinya. Si volen fer memòria poden recórrer a les hemeroteques. El cas va ser tractat en consell de comú. I cap veu discordant es va deixar sentir des de les butaques ocupades pels membres de l’equip de govern. Cap ni un va demanar explicacions (almenys públicament), ni va retirar el suport als cònsols, i van deixar com a música eixordadora la que sorgia de la bancada de la minoria. I quan calia votar sí van votar sí i quan calia votar no van votar no. I van avalar així uns fets que s’han acabat demostrant delicte, alguns d’ells amb la seva defensa (cega?) als cònsols, d’altres amb el seu silenci. Tots ells en van esdevenir còmplices. I si no són condemnats pels tribunals ja els reprovarà la ciutadania. Després que no es queixin
