El consens consolida els avenços
Buscar consensos. No sé pas si aquest és un tema que ara per ara estigui gaire de moda. Tot i que la qüestió no és si està de moda o no practicar l’art de consensuar, sinó que l’alternativa significa, com diem col·loquialment, tirar pel dret. I a mi, això no em sembla gaire adequat, la qual cosa no vol dir no ser valents, trencar motlles i lluitar per uns ideals o un projecte. Certament, on serien si no la consecució dels drets fonamentals, per exemple, o l’abolició de lleis injustes? Però ja sigui en l’abans –el millor dels escenaris– o en el durant o en el després s’hauria de trobar el consens, encara que sigui a misses dites, si volem que allò que es dirà, s’escriurà o es portarà a terme sigui assumit per la comunitat a la qual afecta. Entenc que van en aquesta línia les afirmacions dels polítics del país i d’altres estats quan demanen que es facin en seu parlamentària unes aportacions constructives, ja vinguin de la majoria que governa o de l’oposició que vigila l’acció de Govern. Bufa, si això ja fa dies que ho va dir la síndica. És que soc d’efectes retardats, ves per on, i també d’ànima despistada, què hi farem. El cas és que m’hi han fet pensar els debats parlamentaris d’aquests dies a les Espanyes. I si no som capaços de posar-nos d’acord, a ningú se li han de caure els anells, per exemple, perquè ens dotem d’una bona mediació, o millor dit d’un bon mediador que ens ajudi a trobar els llocs comuns d’uns i altres i ens ensenyi a exercitar l’escolta activa i l’empatia o també dita posar-se en la pell de l’altre o en les seves sabates. I mira que això de les sabates és molt personal.