Toni Martí ha reconegut que mentre era cònsol major d’Escaldes-Engordany va cobrar 344.673 euros per fer d’arquitecte d’un edifici a la parròquia. Segons la premsa, Toni Martí hauria matisat la seva actuació amb les afirmacions següents: – Que va realitzar una obra (en singular) com a arquitecte a Escaldes mentre era cònsol major. – Que per aquesta obra hauria rebut 344.673 euros.

– Que no seria incompatible fer d’arquitecte d’una obra privada a Escaldes mentre era cònsol major.

– Que només hi havia les normes deontològiques del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra per regular la seva actuació i que les va complir de forma “escrupolosa”. Senyor Martí, a la vista d’aquestes declaracions, em permeto ampliar les preguntes que li vaig formular públicament dijous passat:

– Senyor Toni Martí, realment va cobrar per una única obra a Escaldes al llarg dels seus dos mandats com a cònsol major? És cert o no és cert que, com a mínim, vostè va cobrar per fer d’arquitecte en una segona obra a Escaldes mentre era cònsol major?

– Senyor Toni Martí, realment sols va cobrar 344.673 euros pels seus serveis com a arquitecte de l’edifici Calam, mentre era cònsol major de la parròquia? Està segur que vostè o la seva societat Estudis i Projectes d’Arquitectura 2009 SL no haurien facturat un import total superior pels seus serveis en aquesta obra? I, ampliant la primera pregunta, està segur que no hauria cobrat, com a mínim, una altra quantitat similar per una segona obra a Escaldes al llarg dels seus dos mandats?

– Senyor Toni Martí, vostè afirma que no seria incompatible dur a terme la tasca d’arquitecte d’una obra a Escaldes-Engordany mentre s’és cònsol major del Comú de la parròquia. Contràriament a la seva afirmació, una lectura de la Constitució i del Codi Penal l’haurien de portar a una altra conclusió. I, específicament, constato que la Llei 6/2008 del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, disposa clarament en matèria d’incompatibilitats: el deure d’abstenció en els casos de conflictes d’interessos amb els destinataris dels serveis professionals.

– Senyor Martí, si vostè considera que no hi havia incompatibilitats, ens podria explicar com es pot entendre que un cònsol major no tingui conflicte d’interessos a l’hora d’actuar com a arquitecte d’uns promotors als quals el Comú ha d’atorgar la llicència d’obres i ha de fer el seguiment de l’obra?

– Senyor Toni Martí, vostè afirma que mentre va compaginar l’actuació com a arquitecte i la funció de cònsol major “només hi havia” les normes deontològiques del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra. Davant del seu argument que “només hi havia” aquestes normes deontològiques regint la seva actuació, permeti’m que li pregunti:

1. Sobre quina base legal considera que no li seria aplicable la mencionada Llei 6/2008 de professions liberals, que disposa clarament que el conflicte d’interessos és una incompatibilitat que l’obligava al seu deure d’abstenció?

2. Sobre quina base legal considera que no l’afecta la disposició transitòria d’aquesta Llei 6/2008 de professions liberals que disposa clarament que els col·legis professionals han d’adaptar els seus estatuts a aquesta llei i que, mentre no ho facin, els estatuts dels col·legis professionals sols continuen vigents en allò que no contradiguin la llei i s’han d’interpretar, en tot cas, d’acord amb els nous principis legals?

3. Però, sobretot, senyor Toni Martí, sobre quina base considera que l’autogovern del Comú d’Escaldes-Engordany sota el seu mandat no havia de garantir el principi constitucional de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat? O per quin motiu no havia de complir amb el principi general constitucional que els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat dels individus sigui real i efectiva?

Senyor Toni Martí, sap què és el més trist? El més trist és que vostè necessiti que una norma deontològica li digui específicament que vostè no podia ser arquitecte d’una obra a Escaldes-Engordany mentre vostè era cònsol major de la mateixa parròquia i el seu consolat havia de donar la llicència d’obres del projecte que vostè va signar.

És molt trist que no s’adoni que el seu comportament era incompatible amb el marc constitucional; que el seu comportament era incompatible amb la legislació sobre professions liberals; i que el seu comportament era incompatible amb els nivells més elementals d’ètica professional i d’ètica d’un responsable electe d’una institució andorrana.

Com a conclusió, senyor Martí, permeti’m que li pregunti si vostè va explicar als seus electors d’Escaldes-Engordany que cobraria com a arquitecte per fer obres a la parròquia mentre fos cònsol major d’Escaldes “les 24 hores, els 365 dies de l’any”? I una pregunta final, senyor Martí, vostè cobrava centenars de milers d’euros per obra per les seves elevades capacitats com a arquitecte, per les moltes hores que dedicava al projecte a cada obra (i que deixava de dedicar al Comú) o, diguem-ho clar, per ser cònsol major?

Com no pot ser d’altra manera, em torno a posar a disposició de tota autoritat competent que desitgi més detalls sobre aquesta qüestió.