Fa uns quants dies que la premsa s’està fent ressò de la futura subhasta del tovalló amb què el Barça va fitxar Messi. Els mitjans ens fan saber que aquest document havia estat dipositat en una caixa de seguretat d’una entitat bancària andorrana. Donat que aquí ja es pot gaudir de l’hamburguesa de Messi i dels macarrons de Messi, és una pena que no s’hagi sabut fins ara. Anar a veure aquesta relíquia, abans o després d’omplir el pap, hauria estat el complement perfecte per a gaudir d’un dia de culte a la figura de l’astre argentí.

El preu de sortida s’ha estipulat en uns 350.000 dòlars. Sembla poca cosa davant del milió que es va demanar l’any 2021 per un mocador amb alguna de les llàgrimes que va vessar aquest esportista el dia en què s’acomiadava del club barceloní. Aquest preu inicial tampoc resulta exagerat si es té en compte que el darrer xiclet que va mastegar Sir Alex Ferguson com a entrenador del Manchester United es va vendre per 456.000 euros. Les comparacions ja resulten odioses quan fem esment del manuscrit original de la cançó Like a Rolling Stone, composada per Bob Dylan, el que va arribar als dos milions de dòlars abans, fins i tot, que al cantant se li atorgués el Premi Nobel de Literatura.

El comerç amb aquesta mena d’objectes, que han anat adquirint simbologia pel camí, sempre ha resultat una qüestió delicada. Em va sorprendre molt descobrir que a Santiago de Compostel·la s’hi guardava el prepuci de Crist. En primer lloc, perquè vaig haver de demanar què era el prepuci. Crec recordar que, per tal d’evitar els sempre delicats conflictes teològics, em van explicar que a un company de classe l’havien operat de fimosi i, amb pèls i senyals, en què consistia aquesta intervenció. La sorpresa més gran va venir un temps després en assabentar-me que a dues o tres abadies franceses, a Roma, i a l’església de Hildesheim, a la baixa Saxònia, i potser em descuido algun lloc, també reivindicaven estar en posició d’aquesta pelleringa. Mai he acabat d’entendre com era possible que aquest trosset de carn, de dimensions més aviat minses, pogués estar en tants llocs al mateix temps. Misteris de l’anatomia quàntica?

Potser el món ha canviat una mica, però les relíquies de les noves divinitats continuen essent molt cobejades. El cas és que el tarannà d’aquesta mena de subhastes em recorda l’escena final d’Indiana Jones a la recerca de l’arca perduda. La pel·lícula s’acaba quan l’arca de l’aliança bíblica és catalogada i dipositada entremig de moltes altres caixes, dins d’un magatzem immens. Un indret no gaire diferent del que, fins ara, havia custodiat aquest tovalló tan reverenciat.