La transició energètica és un dels objectius que es persegueixen amb més vehemència. La crisi climàtica global fa que tothom vulgui accelerar cap a les energies verdes i els vehicles més eficients. Ara bé, molt sovint, quan pensem en aquesta transició mai ningú es recorda del costat fosc que comporta: l’impacte ecològic que suposa l’extracció de minerals com el cobalt, el liti o el zinc, tots ells considerats clau per dur a terme aquesta transició. I és precisament aquesta qüestió la que s’ha posat sobre la taula durant la reunió de la Iniciativa per a la Transparència de les Indústries Extractives (EITI) que s’ha reunit els darrers dies a Dakar. Els experts participants han alertat que l’Àfrica pot acabar pagant la factura de la transició energètica i malgrat que els punts d’extracció dels minerals són allí, el més probable és que no pugui sortir mai de la misèria si no es canvia la manera de repartir els beneficis. De fet, també en pateixen conseqüències negatives com contaminació de l’aigua o desforestació, i és per aquest motiu que es reclama posar límits ambientals a la indústria extractiva, repartir els beneficis de manera equitativa i respectar les decisions de les comunitats locals. Però sembla que tot això importa poc. Si busquen informació als mitjans de la trobada no sé si en trobaran gaire i de fet, potències com els Estats Units o la Xina no hi van assistir, tampoc bona part dels països europeus. S’han plantejat exigències de transparència per evitar corrupció, però qui lluitarà per fer una transició energètica realment sostenible? O només ens importen els nostres beneficis?
