Vivim en un món en què hom té cada vegada millor accés a documents històrics, entre altres a les fotografies. A més, en el nostre país tant particulars com l’administració pública han tingut la bona idea de posar un gran nombre d’imatges a l’abast del públic. A vegades hi podem trobar una sorpresa, que no sempre és el que salta a la vista al primer cop d’ull.

Recentment, em va passar amb una fotografia del bisbe Benlloch l’any 1913, d’una visita prèvia a la cerimònia d’inauguració de la carretera de la Seu a Andorra, construïda sota els auspicis del copríncep. La fotografia, de Julià Reig i amb número ANA_CRA_0186 dels Arxius Nacionals, ens deixa veure el bisbe que domina els assistents –consellers de la vall i altres dignitaris– des de dalt del seu cotxe, que devia ser un dels primers vehicles de motor a circular per la nova carretera.

El model del cotxe es podria identificar. La forma amb doble curvatura del capó és característica dels vehicles particulars Renault d’aquella època, amb el radiador situat entre el motor i l’envà tallafoc del conductor. Aquesta disposició alliberava el morro del cotxe i donava així una millor visibilitat al conductor, i l’enreixat del radiador potser quedava un xic més protegit de les possibles projeccions de pedres. No estic segur que facilités la refrigeració, però.

Entre els diferents models fabricats per la marca abans de la primera guerra, molts no tenien parabrisa, com ara els Type AG dels Taxis de la Marne, vehicles en què el conductor era força exposat als vents. Aquest, però, en té, de parabrisa, i així en principi podríem identificar el vehicle del bisbe com un Renault Type AX, fabricat entre els anys 1908 i 1913.

Però en realitat no és un Renault AX, sinó un Clément-Bayard model Torpédo 4M –segons l’historiador Albert Villaró, que no es va limitar a observar una simple fotografia, sinó que a més la va contrastar amb una consulta dels documents d’arxiu–. Són dos models de fabricació francesa, de la mateixa època i amb solucions tècniques i una forma general molt semblants. Possiblement, el fet que Clément-Bayard hagi llicenciat alguna patent de Renault hauria pogut ajudar a aquest fet. A l’època de la fotografia, devia ser un vehicle relativament recent, dels molt pocs que circulaven per aquestes contrades i un signe exterior de luxe de qui se’l podia permetre comprar i fer-s’hi conduir, còmodament instal·lat en les places de darrere.

El detall és el lloc de fabricació dels Clément-Bayard: el barri Mézières de la ciutat de Charleville-Mézières, a prop de la frontera amb Bèlgica. Si busquem la bandera d’aquesta ciutat, trobem que és una tricolor amb blau-groc-vermell. Aquest vehicle semblava, en conseqüència, especialment indicat per transportar el copríncep d’Andorra.