El defensor del judici (i 2)

Tot judici necessita un defensor. I per al teu judici diari, on hi ha en joc la teva existència vital, necessites el millor defensor possible. La paradoxa d’aquest assumpte és que en el món mental tots els personatges que hi ha són tu. Per tant, en aquest judici constant que tu et fas a tu mateix imposant la crítica, l’exigència i la destrucció cap a la teva persona, també desenvoluparàs un altre paper. I aquest és el del defensor, l’advocat que buscarà amb afany i perspicàcia guanyar la partida a l’acusador, que també ets tu.

Si t’hi fixes detingudament, en el teu món mental el protagonista sempre ets tu interpretant diferents papers. Durant un espai de temps ets el malenconiós, en un altre moment l’alegre i rialler, al matí l’emprenedor, en la conversa amb el teu cap el líder, davant aquest problema el pessimista, davant les pors del que és desconegut el valent, i així cada dia. Tots aquests rols que desplegues estan en tu. I tots actuen sense control, perquè estàs la major part del teu dia adormit, inconscient, vagant en pilot automàtic davant la veritat de la vida. Ells són els residus d’emocions passades, d’històries viscudes que et van marcar i segueixen presents en tu. Aquí, en un lloc apartat de la teva ment, s’hi van quedar tots. I van sortint a la llum sense demanar-te permís.

Com el bagul que té l’avi a les golfes, i el net, sagaç explorador ansiós de descobriments, busca en el seu interior i hi troba fotografies del seu llinatge, de la seva família, observant els seus familiars més directes en altres temps, amb altres edats, amb altres mirades, rostres, cossos, vides, que no reconeix comparats amb la seva actualitat d’ara, a tu t’envaeix la mateixa sensació que a aquest nen quan despertes i amb la beneïda capacitat de mirar-te veus en tu la multiplicitat dels teus “jo” desconeguts. Ets moltes persones alhora. L’home, la dona de les mil cares.

De totes les màscares que et poses i amb les quals surts a viure cada dia, n’hi ha una que repeteixes freqüentment. És la de l’acusador en l’etern judici contra tu mateix. El teu objectiu és enfonsar-te, destruir-te, fer de tu la imatge de la decadència. Reconeixes aquesta emoció. És un hàbit de maltractament cap a tu mateix. I el portes a terme cada dia sense descans. És un mal que t’apropa a la mort emocional. I repetit en el temps un patiment diari. És una part de la teva naturalesa, de la nostra naturalesa, aquesta dualitat que consisteix a matar-nos a nosaltres mateixos. “I com posar-hi fi?”, es diu el despert.

Em demanaven desxifrar l’estratègia amb la qual tu, el teu propi defensor de tu mateix, et podries vèncer en el judici a tu, el teu propi acusador també. Atent. Primer t’has de convertir en el teu defensor, el teu advocat, i per això sempre, sempre, repeteixo, sempre, has de dissociar-te mentalment de tu mateix per observar la teva història i la teva acusació mental des de fora teu, com un espectador de la pel·lícula. Aquí, en aquesta dimensió de l’observació, et convertiràs en el defensor, i com un pare o una mare que tenen cura i defensen el seu fill o filla sentiràs un gran amor per l’acusat, per tu. És la connexió amb la teva dignitat com a ésser humà. Veuràs des de fora que tot el que diu l’acusador és irreal o està manipulat. I llavors faràs el que millor sap fer un defensor, negociar argumentativament des de la paraula o el verb mental les raons per les quals amb l’acusat, tu mateix, cal ser més benvolent, compassiu, valoratiu i apreciatiu. Segur que guanyaràs el judici quan repeteixis incansablement en el teu diàleg i imaginari interior l’argument més potent de tots, que serà el de “jo soc suficient, m’estimo, valc, em perdono, em sento satisfet de mi, orgullós de qui soc...”.

Llavors se’t revelarà un secret. El canvi, la millora com a ésser humà, l’ascensió a la felicitat amb tu mateix només ve quan fas el trànsit, quan passes a l’altra banda de tu, i en l’enfonsament del teu ocàs connectes amb el defensor. Aquest serà un moment especial. Únic. Et voldràs quedar amb el paper del defensor per a la teva eternitat. Recuperaràs la consciència i seràs un despert.