Ho vaig advertir fa tan sols uns dies en aquesta mateixa columna. Això sembla un déjà vu, un diàleg de sords en què ningú no escolta l’altre. Ja ho vaig dir, estem condemnats a repetir la nostra història, també la recent. Quina mandra haver de parlar de nou sobre una nova ubicació per a l’heliport nacional, aquesta vegada al costat de FEDA, a Encamp. Amb els mateixos arguments de sempre i amb la postura enrocada de cadascuna de les parts, fins i tot abans que es coneguin els estudis tècnics. Pel Govern és, de nou, la millor de les ubicacions, tot i que encara no tenen els estudis a les mans. Pels opositors es tracta de la pitjor de totes, però no se sap ben bé per què, tot i que sigui comprensible que a ningú li agradi tenir constantment volant aparells per sobre del cap. Cadascú, així doncs, amb la seva cançoneta ja previsible i coneguda. I és que ja portem moltes possibles ubicacions i moltes plataformes antiheliport! A més, i per si tot plegat no fos suficient perquè el tema es torni de nou soporífer, pel que es veu al ministre li agrada caldejar l’ambient quan no toca. I és que dilluns, un dia abans d’una roda de premsa, no es va estar de criticar la plataforma antiheliport per no haver-se interessat per conèixer el projecte (?). Deixin els uns i els altres la demagògia i estalviï’ns aquesta repetició de la jugada. Seguin en una taula i parlin. No ens sotmetin, si us plau, a la tortura d’un debat que ja hem viscut. I si no, que es faci l’heliport a Ordino, com ofereix el cònsol major. Però, algú es pensa que allà no es farà també una plataforma antiheliport?
