Definitivament, em temo que estem condemnats a repetir esgotadorament la història una i altra vegada quan es tracta de coses negatives. I a no aprendre mai dels errors comesos. És el que passa amb els accidents que, periòdicament, es produeixen al Tobotronc de Naturlàndia. No sé si són molts o pocs, això ho haurien de dir els tècnics, però el que és clar és que cada vegada que hi ha un accident en aquest giny tenim la sensació que estem de nou en una situació que ja hem viscut anteriorment, i que el que es pretén realment per part dels responsables polítics és amagar tant com es pugui el que ha succeït. És com si es volgués canviar la trista realitat. Des del parc ens emplacen en un primer moment al dia següent per a qualsevol informació. És clar, és diumenge, i pel que es veu, en un dia com aquest és millor optar pel silenci. Això sí, sembla que aquesta vegada el Comú farà ràpidament un comunicat de premsa. És d’agrair, ja és alguna cosa!, pensem. Crec, en el fons, però, que el Comú lauredià no entén –ni crec que ho entengui mai amb els actuals dirigents– que cal ser més transparents en qüestions com aquesta. I és que l’endemà de l’accident ja intenten donar carpetada a l’afer i neguen qualsevol nova dada o manifestació. Es deuen pensar que als mitjans de comunicació ens agraden les desgràcies alienes, però el cert és que –els ho asseguro– hi ha coses més agradables sobre les quals informar. Doncs no, senyors, només intentem complir amb la nostra obligació d’informar i garantir el dret de la ciutadania a estar informat sobre el que passa.
