Els temaris d’història del nostre batxillerat, el BUP, amb prou feines tractaven aquest tema, tot just comentaven allò de l’enfonsament l’any 1898 del cuirassat de la marina nord-americana USS-Maine. El que s’anomenava Guerra de Cuba eren un seguit de guerres que es van succeir entre el 1868 i el 1898 en aquella illa antillana, la perla de les possessions espanyoles d’ultramar, la seva particular joia de la corona. La pèrdua de la guerra per part d’Espanya no va provocar la independència de l’illa. Cuba passà a dependre dels veïns nord-americans fins a l’any 1902.
Mentre que el llibre d’història passava de puntetes per aquesta guerra, a classe de literatura castellana ens parlaven del Desastre del 1898 com a denominació d’aquella destrossa militar, social i sanitària que va influenciar una colla d’escriptors i bohemis que arrossegaven el seu dilatat temps lliure en xerrades a tavernes i cafès madrilenys. Com bé ens deia el professor, aquell plany literari del Desastre no era tal. Algú va pretendre aglutinar tots aquells escriptors en una generació literària que van batejar com a Generación del 98, i que sense voler o no, va ser la referència d’aquella desfeta en la nostra formació educativa. L’incendi de Roma va inspirar Neró per fer un poema i la pèrdua de l’imperi colonial va donar a la literatura castellana un dels millors planters d’autors de la seva història. Com bé sabem, això no és del tot cert, els escriptors englobats en aquell grupet haurien triomfat igualment en el món literari.
De Cuba en resta el record d’avantpassats de coneguts que hi anaren a lluitar, soldats de lleva que deixaren les seves vides al món rural per emprendre una lluita contra l’enemic, que en molts casos eren les malalties tropicals. Els habitants de les poblacions costaneres remouen aquest passat amb el costum de cantar havaneres. El record dels indians es fa sentir en aquests pobles de la costa amb les ostentoses cases que hi van construir. Els indians o indianos era el nom que rebien els emigrants que tornaven enriquits als seus llocs d’origen després d’haver fet fortuna a Cuba. Famosos són els que en feren amb l’il·legal tràfic d’esclaus. Un altre rastre del llegat d’aquesta illa caribenya és el cigaló o carajillo, fet amb tres productes d’origen cubà: el cafè, el sucre i el rom.
Aquesta guerra marcà el punt final del domini ultramarí d’Espanya. La derrota va significar un bany de realitat per a Espanya, una gerra d’aigua freda que l’apartà definitivament del club de les potències colonials. El cuirassat nord-americà USS-Maine va enfonsar-se a conseqüència d’un atemptat quan estava avarat al port de l’Havana sense el permís de les autoritats espanyoles. Aquesta va ser l’excusa perfecta dels EUA per acusar Espanya de l’autoria per poder entrar a la guerra i guanyar-la.