Se m’han multiplicat els grups de WhatsApp. No abandono els que tinc i cada setmana se me n’hi afegeixen un o dos. Així, recentment he entrat al de com portar el dejú i l’abstinència per quaresma (i no morir en l’intent) i el de recol·lectors de murgues per elaborar les truites del dia de Canòlic, i m’han posat en un de testimonis oculars d’abduccions marcianes perquè en un article em vaig demanar per què totes les aparicions d’ovnis es produeixen de nit i en llocs aïllats i no al Camp Nou durant un Barça-Madrid. M’apunto a un curs de macramé i es forma el grup per compartir els nostres frenètics i transcendentals progressos en atenció visual, coordinació ull-mà i la pinça com a estri per afavorir la manipulació del llapis. Els de la convenció de Ginebra s’haurien de reunir de nou per integrar els grups de WhatsApp com a tortura de lesa humanitat i caldria fer una reedició de la Divina Comèdia de Dante Alighieri incorporant un desè cercle de l’infern: els dels mems de Julio Iglesias amb “fa deu anys que tens el sou congelat i ho saps”, “no tornaràs a cobrar objectius i ho saps”, o “per més que ho intentis no t’aprimaràs i també ho saps”.

N’hi ha per patir terribles al·lucinacions, estrès posttraumàtic i traumes inenarrables davant aquesta allau de notificacions i vídeos de dubtós gust. Sempre queda el recurs d’abandonar el grup o d’aprofitar l’opció de silenciar-lo durant un any malgrat les acusacions d’insolidari, antipàtic, de passar de tot, de no voler saber res de la gent o de ser un abstencionista grupal. Però un grup no es deixa tan fàcilment per la mateixa raó per la qual continues apuntat al gimnàs del poble tot i que no hi vas mai. Sempre et queda el dubte que si t’escapes d’un grup et pots perdre alguna cosa important.

Encara que sovint et trobes en un grup de 80 seguidors on només parlen dues o tres persones, i de les seves coses. Del dia de la setmana en què arriba lluç de palangre al Mercadona, de les rutes de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, o de si la rentadora s’ha de posar en programa curt o llarg i a 20 o 30 graus. També et pot passar que quan et tornis a connectar ja hi hagi 300 missatges i que és impossible seguir la conversa. Aquestes associacions són totalment imprevisibles. Hi ha gent de tot tipus. Que treballen de matinada, que s’emborratxen de nit o que pateixen insomni i aprofiten per mirar La teletienda en casa. I t’ho volen fer saber.

Et despertes, mires el mòbil i t’entren uns irrefrenables desitjos d’assassinar algú quan veus un missatge amb una captura de la pantalla del televisor d’un blanquejador dental a base de Tippex o el bolígraf-canya de pescar. Fins i tot t’arribes a preguntar si aquests grups serveixen d’alguna cosa. Estic en un que, teòricament, avisa de la presència de radars a les carreteres del país. Doncs bé, o no els miren prou o hi ha un infiltrat que introdueix dades errònies perquè en dos mesos s’han posat més de 4.000 sancions. Només em falta rebre un mem de Julio Iglesias que em digui: “Et multaran per excés de velocitat i ho saps.”