El desprestigi de la ideologia

Tornen les reunions, converses, trobades. S’acosten eleccions i cal cercar aliances per guanyar, la principal essència –sembla ser– d’aquestes formacions anomenades partits polítics. Els experiments són diversos i sempre sorprenents. Abasten tota la paleta de colors, des de l’esquerra a la dreta, però la justificació ens tranquil·litza. Se’ns argumenta que en política comunal, la funció de les corporacions és merament gestió. És a dir, que es voti el que es voti el resultat serà el mateix. També se’ns parla de l’interès general. De treballar pel bé i el progrés de la parròquia. I, és clar, aquesta finalitat la comparteixen els que s’aixopluguen sota les sigles de la dreta, del centre-dreta, o del centreesquerra. És la fi de la ideologia. Una paraula que ha estat víctima d’un procés d’estigmatització. Als que hi han recorregut se’ls ha titllat de carrosses i passats de moda (avui les coses ja no van així, se’ls ha recordat amb sorna). I el missatge sembla que ha calat entre la ciutadania. Al mateix temps, però, també calava l’escepticisme vers els representants polítics. No són vistos des de fa molt temps com a persones honestes, ni molt menys com els seus representants. En ells hi perceben afany de poder, la victòria a qualsevol preu, llunyania i, massa sovint, treballar exclusivament per l’interès particular. Podem imaginar, doncs, que aquests moviments electorals de darrera hora no afavoriran la confiança dels electors en els candidats. Potser després els governants els retrauran haver abdicat de la democràcia representativa. La pregunta és què hauran fet ells per evitar-ho.