El destí de la noblesa

Fa unes setmanes, aprofitant un article sobre el trasllat de les despulles de Franco, vaig escriure sobre el destí dels vescomtes de Castellbò i dels comtes de Foix. Avui m’agradaria fer-ho sobre el de la resta de la noblesa d’origen medieval amb un exemple que les podria englobar totes. El nom de Victòria von Hohenlohe-Lagenburg i Schmidt-Polex (Màlaga 1997) no resultarà familiar a la majoria dels lectors. Aquesta jove aristòcrata andalusa originària també de la noblesa germànica és princesa de Hohenlohe–Lagenburg i ostenta un garbell de títols de l’alta noblesa espanyola, entre els quals 10 grandeses d’Espanya. El més conegut de tots és el de duquessa de Medinacelli, relacionat amb aquesta vila que trobem encimbellada en un turó que vigila la carretera nacional que enllaça Madrid amb Barcelona. Si mai aneu a Madrid amb vehicle particular us aconsello que quan passeu per Medinacelli us desvieu al veïnat de la vila del turó. L’arc de triomf romà i una colla de casalicis ben conservats donen la benvinguda al visitant. En destaca el palau ducal, llar pairal d’aquesta nissaga castellana. Medinacelli s’aixeca avergonyit enmig dels freds camps i pastures d’aquell racó airós de Castella. Els freds de Medinacelli poc tenen a veure amb les meridionals residències andaluses dels descendents dels seus ducs.

Pocs saben que la jove princesa Victòria von Hohenlohe també guarda relació amb la petita vila pallaresa de Vilamur, que es troba a la vall de Siarb, a tocar del port del Cantó, atès que és vescomtessa de Vilamur o de Pallars. Els primers vescomtes de Vilamur tenien un parentiu amb la casa comtal de Pallars, que com bé sabrem tenia els seus orígens més remots en la dels comtes de Tolosa. Els vescomtes Ató i Isarn eren possiblement fills dels comtes Sunyer I i de Borrell I de Pallars. Els Vilamur competiren amb el casal de Castellbò pel domini territorial del país en una disputa que no està escrita als llibres d’història i que comprenia el domini de les pastures i el control de la cabanera o camí ramader de llarg recorregut que enllaça el Pirineu (també Andorra) amb la plana per la carena divisòria de les riberes del Segre i de la Noguera Pallaresa.  Els Vilamur quedaren amb els anys emparentats i entroncats amb els casals de Cardona, Empúries i finalment amb els Medinacelli. El desplaçament de la cort reial a Castella afavoriria les concentracions de títols.

Entre altres títols, l’actual vescomtessa de Vilamur també és comtessa d’Osona i vescomtessa de Cabrera i de Besalú. La seva jove cosina, Casilda-Ghisla-Guerrero-Burgos i Fernández de Córdoba (Còrdova 1997), també de la família dels Medinacelli, ostenta el ducat de Cardona. I així podríem anar fent amb la majoria de grans cases de la noblesa medieval catalana que van quedar embrancades amb el gran casal dels Medinacelli. Victòria i Casilda Ghisla representarien sense saber-ho l’herència dels matriarcats de la gran noblesa del país.