Una cosa habitual convertida gairebé en un fenomen paranormal, en una experiència mística  com un àngel travessant el cor amb un dard de foc a l’estil Santa Teresa de Jesús. Hi ha un personatge mitificat i elevat als altars amb el nom de barista pel fet d’haver-se convertit en el déu del gra torrat i que introdueix, des de darrere del taulell, conceptes com l’acidesa màlica i que és capaç de servir el cafè tot recordant Hegel, que deia que el vapor d’un ristretto pot convertir-se en una ànima que, afegint-li  unes notes d’acidesa cítrica de taronja i unes aromes de pinya li acaben costant a l’incaut i confiat consumidor sis o set euros o deu si inclou l’estèvia servida en un cofret de nacre trobat a la tomba d'Amenofis III. I seran cinquanta cèntims més si hi ha un cor dibuixat en el cafè, una galeta al platet o una peça de xocolata, com si el cafè l’hagués portat Juan Valdez amb la seva mula Conchita des de les muntanyes dels Andes colombians. No cal revisar conceptes ben establerts com prendre’s un cafè perquè un excés d’entusiasme revisionista és ridícul.

Els amants del cafè no es van aixecar en armes quan es va iniciar la mala broma del latte art i els baristes es van anar creixent a còpia de dibuixar cors en l’escuma de les tasses. Aquests mestres de l’art efímer ens van despistar amb arabescos de cafè cada cop més elaborats. I quan ja estàvem tan distrets amb els seus gargots que fins i tot creiem veure en ells missatges ocults, ens van colar per l’escaire una de les poca-soltades més grans de la història: el selfieccino. Les ments més perverses de l’univers cafeter no descansen mai i van perpetrant nous invents, cada cop més lamentables (i més cars per al client). 

Cal deixar el cafè en pau. No afegim més complexitat a una cosa que ja resulta complicada en aquest país: beure un bon cafè. Només cal que els anomenats baristes se centrin a netejar bé els conductes i els filtres de les màquines, que comprin un gra que no sigui carbó i que esborrin el torrefacte. I que no hi hagi una diferència de preus tan notable entre dos locals, un al costat de l’altre d’igual categoria, un amb el cafè a 1,10 i l’altre a 1,70 euros. 

Al pas que anem, per ser barista no n’hi haurà prou de fer uns flat whites de traca i mocador, també caldrà tenir habilitats pictòriques, un màster en efectes especials, un curs de manualitats avançades dirigides per Georges Lucas i haver fet un cameo a la darrera pel·lícula de Santiago Segura. Per sort, a molts clients no ens caldrà un doctorat en mnemotècnia per saber totes les varietats que proposa el barista. Sempre és i serà un cafè sol.