Gairebé cada dia celebrem el Dia de... de la mare, del pare, de la lluita contra el càncer, de la Constitució, de la ràdio, dels drets de la dona treballadora..., i ja no sé si existeix un dia sense el Dia d’alguna cosa.

No és que estigui en contra d’aquestes celebracions, ans al contrari, no em mal interpreteu. Molts voluntaris benèvols s’hi esmercen i tot és part de sentiments profunds i sincers, però malauradament acaben sovint en temes de bona recuperació política o comercial per convertir-se en una celebració festiva i ens oblidem del motiu de la celebració els altres 364 dies de l’any. Fins i tot trobem polítics fent concerts, un pèl ridícul, potser.

Acabem de celebrar el Dia de la Constitució d’Andorra i aquesta 24a edició, com les 23 que l’han precedit, ha sigut motiu de festeig i galanteig, de retrobades, de discursos, de copets a l’esquena i de bones paraules, una copeta de xampany o cava a la mà.

Però després de 24 anys d’observació i mirant amb ull crític, i sobretot sense voler ser mal andorrà, veiem com segurament no hem avançat tant com els mateixos pares d’aquesta Carta Magna haurien volgut, i si repassem només que siguin quatre articles, ens adonarem com de les paraules als fets la conversió no s’ha efectuat.

Article 29 de la Constitució andorrana: “Tota persona té dret a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana.” Moltes famílies encara viuen, i potser cada dia més, amb un sou mínim que no precisament garanteix aquest tipus d’existència.

Article 31: “És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra...” Actualment s’importen 10.000 tones de residus per incinerar i es parla de construir edificis de gran alçada, alguns amb 20 o 30 plantes.

Article 34: “L’Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d’Andorra.” Darrerament s’ha malmès els entorns del pont de la Margineda, perdut els murs de pedra seca als voltants de Sant Martí de la Cortinada, enderrocat l’antiga caserna de bombers, desnaturat el magnífic altiplà de la Rabassa per convertir-lo en un parc zoològic curiosament anomenat “Naturlàndia”, s’ha deixat en estat d’abandó amb perill de col·lapse Casa Ribot, la casa més antiga d’Andorra, enderrocat velles bordes per ubicar-hi un aparcament situat a tocar mateix d’altres aparcaments. Tampoc sabem, almenys per ara, què se’n farà dels dos edificis emblemàtics de la ràdio andorrana.

Article 6: “Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social... Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.” Doncs durant aquests 24 anys ben poc s’ha fet en aquesta qüestió i les dones, sexe feble, com de costum, continuen rebent un sou força inferior al dels homes, o és que les andorranes no són andorrans?

No fa més de tres dies vam celebrar el Dia de la Constitució i tot just catorze dies abans havíem celebrat el dia dels drets de la dona, que reclamava allò mateix que la Carta Magna exposa en l’article 6 sense acabar, ni potser començar, de posar-hi remei.

Existeixen festes tradicionals, Sant Joan, Pasqua, Nadal, però “el Dia de...” hauria de ser quelcom més que una mera celebració. “El Dia de...” hauria de ser cada dia de l’any, i en aquest sentit hauríem de mirar cap a Islàndia per veure com celebrem el dia dels drets de la dona... i altres coses.