Batalla de tradicions. La crema del mai a Canillo contra la Candelera. Empat i una ics al ple al 15 de la travessa sense haver de fer cap sorteig, com en el cas de l’ajornat partit de la Lliga espanyola entre el Celta i el Reial Madrid. Segons la crema del mai, l’hivern serà fred i llarg i si la Candelera plora, com així va ser, el fred és fora. Anem a la tanda de penals i que xuti la marmota Phil, la que prediu el temps, una altra americanada tot i que el seu cau estigui en una població anomenada Punxusutawney que sona a allò del supercalifragilisticoespialidoso de la Mary Poppins o a l’austrohúngaro que sempre col·locava Luis García Berlanga en algun dels diàlegs de les seves pel·lícules.
De fet, l’hivern acabarà quan surti el meu número a la peixateria del Mercadona. Hi vaig entrar dissabte al matí, vaig agafar el 22 i anaven pel 79, amb la qual cosa el lluç de Namíbia i el rap de Cap Verd hivernaran a la Seu d’Urgell ben aixoplugats encara que a l’hora de recollir-los s’hagin fossilitzat com aquells que vivien en un mar de poca profunditat on ara hi ha Catalunya. De tota manera, estic ben tranquil perquè la peixatera m’assegura que la mercaderia està lliure d’Anisakis, que em sona a tennista grec o a membre del Cercle Íntim del Club de la Marmota, nomenat abans que Trump arribés al poder perquè ara no en podria formar part per la seva condició d’immigrant. Entre tantes tradicions sembla que estigui en plantilla del National Geographic quan realment visc el dia de la marmota com Bill Murray a Atrapat en el temps però amb la diferència que no em torturen, com si fos un presoner de Guantánamo, amb el I Got You Babe de Sonny Bono i Cher.
Entre número i número de la peixateria l’únic que vaig sentir a través del fil musical de l’establiment va ser el Nada fue un error, molt adequat per a la situació perquè en aquella cua jo devia fer la mateixa cara de pena que Julieta Venegas o que les pelaies de Mauritània conservades sobre gel. A fora, potser se succeïen les ciclogènesis explosives, els huracans, les tempestes, el torb i les marejols i les maregasses al pantà d’Oliana, i estava a punt de perdre’m el lliurament dels premis Goya, el partit del MoraBanc contra el Baskonia i les retencions de trànsit per sortir d’Andorra.
Fins que va arribar el meu número. El 22. L’ànec lleig dels quintos. I el dia de naixement de la peixatera. Així que la meva broma em va costar endur-me el peix a casa amb l’espina sense acabar de treure. Ja no controlo res. Em supera l’Anisakis, la globalització del peix, la Candelera i la marmota Phil. Sort en tenim dels nostres veïns espanyols. Ells sí que ho controlen tot, i incloent-hi el temps.
El portaveu del seu Govern, Íñigo Méndez de Vigo, deia, la setmana passada, tot cofoi que “el president Rajoy va dir que plouria i ha plogut”. Amb el seu poder poden arribar a precintar el cau de la marmota Phil. Si no els surt bé sempre els queda la possibilitat de recusar la seva predicció o d’il·legalitzar el Calendari dels Pagesos per desobediència i prevaricació administrativa.
