Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

El dia del senyor




Avui és diumenge, el dia dedicat al senyor. En altres regions del món, aquest dia s’anomena d’altres maneres. A vegades es coneix com el dia de la setmana, per exemple en xinès i en japonès. Els japonesos ho han copiat una mica del xinès antic, com també ho han fet els coreans. Entre les llengües semítiques se sol anomenar el primer dia: per exemple, yom rishon en hebreu. Queda clar que és el primer dia normal després del sàbat. Segons les tradicions cèltiques i germàniques, era el dia dedicat al Sol, Déu solar i rei dels altres déus que acabaria essent assimilat al Déu cristià quan aquesta religió va començar a trepitjar terres del nord d’Europa.

A casa meva és el meu dia. Si més no, aquesta és la meva interpretació de senyor, amb s minúscula. Si optem més aviat per la S majúscula de Senyor, aleshores la qüestió es complica, com també ho fa si ens decantem per Senyora. Deixem-ho aquí, per avui.

Què vol dir, que sigui el meu dia? És aquell dia de la setmana en què no faré les coses que no vulgui fer. El lector notarà el doble negatiu. No hi ha cap activitat concreta que jo hagi de fer. Faré quelcom exactament i precisament si em ve gust. Si me’n recordo, i em distrau la idea, potser llegiré l’article que publica cada diumenge el company Iñaki Rubio –en un altre diari, com diuen, confrère mais néanmoins ami– en què em critica el fet que encara estigui retirat de les xarxes socials. Ei, tranquil, company! Que només fa un mes. Llevat del cas, és clar, que m’hagi aixecat amb un nivell de sentir-me orc per damunt dels núvols, i aleshores és probable que no llegeixi ni aquell diari, ni cap. Només faltaria, si no en tinc ganes. Oi que m’enteneu?

De la mateixa manera, tant els alumnes com els col·legues tenen prohibit enviar-me missatges de correu el diumenge. N’hi ha que volen una resposta meva, tan sols uns cinc microsegons després d’haver-me enviat una missiva. Tranquils, nois, que els coloms missatgers no volen tan ràpidament. Però tampoc us heu de creure que els diré res, si ho fan. Justament, no els diré absolutament res. Serà un silenci administratiu total. Si més no, ho serà fins al dilluns al matí, quan torni a obrir el correu de la feina.

No us amagaré que em comença a agradar prou aquesta manera de fer diumenge. Cadascú a caseta, i que no m’emprenyin massa. No és massa demanar, per un sol dia a la setmana, oi que no? Però, veieu, és que m’està agradant molt. Ho fa tant, que crec que eixamplaré l’abast del meu diumenge. Sí. A partir d’ara, prenc la ferma decisió de prendre’m dos diumenges a la setmana. Ves per on, si l’experiència em satisfà prou, encara ho haurem d’ampliar a tres dies. No tots podran ser el primer dia, però ja trobarem alguna manera d’anomenar-los. Per això, no cal patir.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic