Avui, dia 15 de juny, és el dia del vent. Amb això no estic fent un comentari indirecte sobre l’estat de la política del món mundial. Certament ho podria fer, picar sobre els polítics està de moda avui en dia i no hi ha cap raó perquè jo no hi pugui participar. O potser sí: la decència.
Sigui com sigui, l’esdeveniment de què vull parlar és el Global Wind Day –sacrifiquem a la moda de dir-ho tot en anglès– i consisteix en una iniciativa que pretén celebrar l’energia neta que es pot obtenir del vent. S’organitzen un concurs de fotografia i una activitat de divulgació en què s’expliquen els avantatges de l’energia eòlica. Aquí convé fer un apunt. Qui l’organitza no són els estaments públics, sinó dues associacions: l’European Wind Energy Association i el Global Wind Energy Council. Els seus membres inclouen tant companyies productores d’energia com fabricants de materials com ara les turbines eòliques, i també associacions favorables a l’ús d’energies renovables.
Aquesta situació és interessant per dues raons. En primer lloc, ens demostra que no només els governs i estaments elegits se senten legitimats per parlar del tema. Entitats com ara empreses privades també poden tenir una possibilitat de dir-hi la seva, fet que tampoc és mala cosa per se. Si hi pensem bé, veiem que hi ha moltes iniciatives que no poden tenir lloc només de la mà dels poders públics. La padrina ja no dona per a tant. Per la manca de finançament, o dificultats organitzatives del sector públic, a vegades és el sector privat qui té més possibilitats materials per tirar endavant un projecte innovador. Si l’empresa privada hi guanya algun euro, tampoc és mala cosa perquè permet que continuï la seva activitat i faci funcionar el conjunt de l’economia. Tothom hi guanya.
En segon lloc, però, sempre existeix una certa recança davant de fet que siguin empreses privades que es dirigeixen directament al públic. Queda clar que tenen la seva pròpia agenda i els seus propis interessos legítims. Amb això, iniciatives com aquest Global Wind Day poden fer pensar en una certa forma de lobbying, o sigui el fet que els particulars vulguin influir sobre la direcció presa pels afers públics. En aquest cas, es faria a través de promoure una visió favorable de l’energia eòlica entre la ciutadania.
Però certa explicació de l’ús del vent és necessària. Un pot estar a favor de l’ús d’energies netes, i al mateix temps desaprovar la visió de files interminables de màquines gegantines coronant totes les crestes. És, sens dubte, un dels motius perquè no s’han instal·lat aquí a Andorra. L’altre seria les dificultats per transportar aquí les pales de fins a 18 m de longitud d’un aerogenerador modern. Tot i això, no deixem de treure profit de l’energia que es genera amb aquestes tecnologies, en altres països.
