Ha arribat el gran dia. Avui, 12 d’agost, és la data de la meva estrena com a articulista al Bondia. Un gran dia per estrenar-se en aquestes pàgines. Per a mi és important, però crec que a molt poca gent li importarà, perquè, precisament avui, és 12 d’agost: el dia de l’eclipsi. Tot el món esperava aquest dia i per fi ha arribat. Encara que si per a nosaltres el món s’aturarà avui, la majoria de ciutadans del món ni se n'assabentaran. És el que ens explicaven a la facultat de Periodisme: a mesura que ens allunyem de l’epicentre de la notícia, com més quilòmetres ens separen del lloc de l’esdeveniment, el seu interès es va eclipsant.
Però avui, pobre de tu si a última hora del vespre no aixeques el cap i et poses a mirar el cel. Hi ha molts que fa dies, fins i tot mesos, que van amb el cap ben dret perquè han sabut aprofitar l’oportunitat. L’eclipsi d’avui, diuen que únic i irrepetible, és la jornada per fer un bon negoci. S’han organitzat festes, viatges, sortejos i sopars especials per veure’l. Tinc amics que es desplacen al Delta de l’Ebre, a Eivissa o a un poble de Burgos per poder ser testimonis de l’eclipsi solar total. No falten els andorrans que han demanat uns dies de festa per poder estar a la zona on es viurà l’eclipsi total. Quedar-se a Andorra no és una opció. Al Principat l’eclipsi es quedarà a menys de l’1 per cent per ser total. I això no mola.
També hi ha la fal·lera de ser els primers. Com si només tingués premi qui arriba a veure alguna cosa abans que ningú! Hi ha influencers que han viatjat a Groenlàndia per ser els primers a veure el fenomen astronòmic. Més que per veure’l, per ser els primers a penjar els seus vídeos a les xarxes socials.
Capítol a part mereixen les ulleres. Està clar que si has de veure l’eclipsi ho has de fer amb totes les garanties. Per això em pregunto quants milions d’ulleres s’hauran venut les últimes setmanes. Un element que s’utilitzarà només durant un parell d’hores, per acabar després en algun calaix perdut de casa o a la deixalleria.
Se li poden posar moltes pegues a l’esdeveniment d’avui. Es pot criticar els diners que mou o la necessitat de fer-se la foto o el vídeo enmig de l’eclipsi per demostrar que vas ser testimoni d’un fet únic i irrepetible. Un fet que es repetirà el proper any, el següent i el 2.030.
I què faré jo? Em posaré en un lloc que tingui bona visió, m’hi estaré dues hores palplantat mirant el sol amb les ulleres que em vaig comprar i, finalment, faré fotos i vídeos per enviar-los a la família. És a dir, el que avui farà tothom al nostre entorn. Jo també acabaré eclipsat per l’eclipsi.