Vivim en un món i en un moment on hi ha massa infants amb dificultats per accedir o seguir una alimentació sana, ja sigui per falta de recursos o per falta d’educació alimentària degut al ritme i circumstàncies de les seves famílies.
Tampoc hi ajuda el constant bombardeig publicitari d’aliments processats altament gustosos (degut a la gran quantitat de sucre, greixos i additius que contenen) que en un format vistós, amb un missatge atractiu i un preu molt econòmic genera un desig de compra i consum que s’acaba convertint en un hàbit per a molts nens.
I després hi ha els gustos i preferències de cadascú, si bé és cert que de petits, i de forma innata, tenim predisposició pel dolç, després tot dependrà de l’educació alimentària que es rebi a casa, a l’escola, amb els amics i també a través dels canals audiovisuals, juntament amb l’experiència associativa a l’hora de consumir aquell aliment: si estava trist o enfadat o de celebració, si m’han obligat, si aconsegueixo quelcom a canvi, ... tot i això aquests gustos i aversions alimentàries són modificables i susceptibles de millora.
Així doncs, sabent que l’alimentació sana és una peça clau per al benestar integral present i futur dels nens, l’educació alimentària es converteix en l’única eina efectiva que podem dur a terme com a família i societat per aconseguir-ho.

EDUCACIÓ ALIMENTÀRIA: on?
A casa:  proposant (no obligant) diferents aliments saludables, cuinats i presentats de diferents maneres, donant exemple, afavorint el procés de participació en la compra, preparació i cuinat d’aquests aliments, proporcionant informació sobre el menjar (origen, propietats, records, beneficis...)
A l’escola:  oferint menús equilibrats, sostenibles i variats, proposant opcions saludables per als esmorzars i berenars, treballant a l’aula les propietats nutricionals dels aliments, iniciant-los en estratègies de compra i elaboració de plats saludables, conscienciant de les implicacions de salut i sostenibilitat en la tria dels aliments, incorporant la nutrició com a assignatura curricular.
A través dels mitjans audiovisuals: sent crítics i analítics amb els missatges que ens arriben a través dels anuncis però també amb les imatges dels famosos, dels nostres ídols o dels nostres representants polítics. Les empreses i els personatges públics tenen una responsabilitat social per contribuir a millorar la salut de les persones i de la mateixa manera que ja no els veiem fumant, ajudaria molt veure’ls menjant de forma sana.
A la restauració: oferint menús infantils que incorporin producte de temporada i proximitat, en un format i presentació atractiva, proposant racions infantils dels propis plats de la carta i més presència de fruita i vegetals entre les diferents opcions proposades.
Tots podem posar el nostre granet de sorra per educar els nens per a un món més saludable i sostenible i els dietistes–nutricionistes tenim la formació i els recursos necessaris per ajudar en tots aquests àmbits d’actuació.
Feliç Dia del Dietista-nutricionista,  perquè nosaltres també som essencials.