La vida és una contínua successió de decisions. Cada elecció que prenem té conseqüències, moltes de les decisions que triem tenen una transcendència limitada, però algunes són més rellevants i condicionen el nostre futur. A més, també poden afectar d’altres persones.
Discernir és distingir entre diverses opcions i determinar-se per la més convenient, per la que m’apropa més a Déu. Etimològicament, procedeix del llatí discernere i significa distingir. El discerniment espiritual és la guia interior, la brúixola que ens porta i ens impulsa cap al bé. És un do de l'Esperit Sant perquè està inspirat per Ell.
Discernir és alinear els plans de Déu amb els nostres. És deixar-se emportar per la intuïció interior, que ens va revelant el camí a seguir. Aquest do ens fa conscients de la presència de Déu a la nostra vida, ja que ens condueix cap al bé, cap a la veritat, vers Ell.
Per discernir cal estar atent i silenciar veus i sorolls externs. Déu ens parla en el silenci. Quan resem el Parenostre, demanem a Jesús: "Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el Cel". Aquesta petició és la finalitat del discerniment.
El discerniment espiritual és essencial per seguir Crist, però, com es revela? Aquesta veu interior ens parla als moments de pregària, meditació, en somnis… Si demanem a Déu consell, Ell es manifesta de múltiples maneres. Una manera de discernir allò que Déu ens diu és llegir l'Evangeli del dia. Alguns sants, obrint l'Evangeli i llegint el que van trobar a primera vista, van descobrir la voluntat de Déu. De vegades, ocorren signes externs, o mocions que ratifiquen el que estem rebent com a inspiració. També podem rebre discerniment espiritual d’una altra persona, especialment d’un sacerdot.
Molts sants han tractat el tema del discerniment espiritual. Entre d’altres: Sant Pau, Sant Agustí que en el seu llibre Confessions exclama la súplica: "Oh, Déu, deixa'm conèixer-me a mi mateix, deixa'm conèixer-te a Tu", mostrant que el coneixement d'un mateix porta al coneixement de Déu; o Sant Ignasi de Loiola, que recull als seus Exercicis Espirituals, vint-i-dues regles de discerniment espiritual per ser dòcils a l'Esperit de Déu i desperts a la seva acció.
El Papa Francesc, en una catequesi sobre el discerniment, afirma que aquest és indispensable per viure. Afegeix: "Requereix que em conegui a mi mateix, que sàpiga que és bo per a mi aquí i ara, però sobretot requereix una relació filial amb Déu". El do del discerniment també ens serveix per trobar i fer palès el bo que hi ha en nosaltres i en els altres.
Però, quins són els fruits del discerniment? La gràcia d'aquest do genera en la nostra vida pau i serenitat. Aquest és el principal senyal que estem actuant segons la voluntat de Déu. El Papa Lleó XIV ens exhorta que preguem perquè aprenguem cada cop més  a discernir, saber triar camins de vida i rebutjar tot allò que ens allunya de Crist i de l'Evangeli. Assevera: "Vull que les meves eleccions em condueixin a l'alegria de l'Evangeli, encara que hagi de travessar moments de dubte i cansament, encara que hagi de lluitar, reflexionar, buscar i començar de nou".
Cada dia demano a Déu que m'il·lumini i em guiï. Vull seguir els seus passos perquè soc feliç estant a prop seu. Per discernir, moltes vegades busco respostes en l'evangeli del dia, perquè la paraula de Déu, habiti en la meva vida i m'interpel·li. També trobo respostes, de forma “casual”; per exemple, en una frase que llegeixo, o en la lletra d'una cançó que escolto. A més, demano consell a sacerdots, com mossèn Ramon i mossèn Pepe, als quals considero, amics i guies: "Más allá de mis miedos/ Más allá de mi inseguridad/ Quiero darte mi respuesta./ Aquí estoy / Para hacer tu voluntad/ Para que mi amor sea decirte sí/ Hasta el final" (En mi Getsemaní, Eduardo Meana).