El disseny serà sempre nostre

Els darrers anys hem estat testimonis de la transformació de carrers i avingudes. Canvis, ens han dit, impulsats per oferir una millor qualitat de vida a la població. Posar les persones al centre i no pas el vehicle, que ha estat amo i senyor durant massa temps de l’espai públic. Les zones exclusives per a vianants han anat prenent, doncs, protagonisme en nom del benestar de la gent però també –i no menys important– del revingut econòmic que s’espera d’aquesta millora de l’urbanisme. Cofois de la preocupació i sensibilitat mostrada pels transeünts, sortim a gaudir d’aquests indrets de descans, trobada i aire net. Ja no hem de patir, ningú toca el clàxon quan se’ns veu abandonar la vorera despistats ni quan els vailets arrenquen a córrer. Ens sentim lliures i fins i tot poderosos. Caminem, ens han dit que era bo per a la salut i el medi ambient. Però ja comença a fer calor, el sol apreta –per ara ningú ens ha presentat cap arbre– i les cames ens fan figa. Fem ziga-zagues entre terrasses de bars i restaurants però el carrer és tot pelat. Aquells que ho van projectar no deuen seure, pensem. O potser només ho fan després de satisfer l’impost revolucionari. La mosca ens comença a pujar al nas. El sentit comú, però, s’acaba imposant. Veiem, al final del carrer inaugurat recentment, un company de passejades. Ha trobat el millor lloc per reposar: el pedestal de la flamant escultura encarregada pel Comú per difondre la nova imatge corporativa de la parròquia d’Andorra la Vella. Un banc de disseny tal com demostren els 5.300 euros que va costar. Això és ben bé el palau del poble. Gràcies per posar-nos al centre!