El doble joc de la UE

D’ençà de la coneguda com a Declaració de París signada per l’aleshores cap de Govern Albert Pintat el març del 2009, els successius executius, amb més o menys ganes però sense la possibilitat de no fer-ho, han anat desenvolupant els canvis legislatius que han permès que avui Andorra sigui un país complidor amb les regles de joc internacionals en matèria de transparència, cooperació fiscal i lluita contra el blanqueig de capitals.

Una homologació, però, que malgrat que fa que el Principat no sigui assenyalat ja en cap llista, ni grisa ni negra com a jurisdicció no complidora, s’ha fet a un ritme molt més accelerat del que hauria estat desitjable i ha obligat el país, i sobretot les entitats bancàries, a fer un gran esforç per mirar d’adaptar-se a un nou paradigma, les conseqüències del qual encara no estan del tot clares.

Ara bé, mentre Andorra fa els deures exigits per l’OCDE i la Unió Europea, aquesta darrera no predica amb l’exemple i no s’aplica internament allò que exigeix a la resta. I és que la setmana passada el Parlament Europeu va aprovar un informe en què, tot i que només de forma declarativa i per tant sense cap conseqüència concreta, s’acusava, indirectament però de forma més que clara, fins a set estats membres de la UE d’actuar com a paradisos fiscals. Es tracta concretament de Bèlgica, Irlanda, Luxemburg, Malta, els Països Baixos, Xipre i Hongria, que comparteixen algunes pràctiques tributàries pròpies dels que tradicionalment s’anomenen paradisos fiscals, que difícilment deixaran d’existir mentre hi hagi determinades complicitats d’altres estats que hi tinguin interessos.