Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Oliver Vergés

Oliver Vergés

Doctor en Història

 

 

El drama de les rotondes




Fa pocs dies llegia que en la darrera dècada la preocupació dels ciutadans pel trànsit a Andorra s’ha reduït considerablement. Ara bé, que en general la principal preocupació no sigui el trànsit, no vol dir que la mobilitat rutlli a la perfecció, i si no circuleu per una rotonda del país i ho veuran. L’Agència de Mobilitat ja reconeixia en una publicació a la seva pàgina de Facebook del 26 de juny que les rotondes són un dels punts conflictius de la xarxa viària, i immediatament donava un seguit d’instruccions sobre com circular per aquest meravellós invent de l’enginyeria civil. Tot i que recentment també he llegit que el codi de circulació no diu res sobre com circular-hi, segons Mobilitat cal fer-ho de la manera que a continuació reproduïm.

El primer manament de Mobilitat versa el següent: “Quan hi hagi diverses possibilitats de carril hem d’escollir prèviament quin és el carril idoni segons la sortida que volem agafar.” Tot i que pot semblar molt evident, no ho és tant quan o bé no se sap quina sortida cal agafar (com és el cas de la majoria de turistes que circulen per Andorra) o quan no sabem si el carril en què estem és el correcte per sortir per on volem sortir. Per exemple, si un vehicle X direcció nord vol accedir, a través de la rotonda del Quilòmetre 0 al carrer de la Unió, ha d’anar pel carril esquerre o pel dret?

Abans de respondre cal tornar novament sobre la veritat revelada de la publicació de Mobilitat, que diu: “Si volem agafar una de les primeres sortides, haurem de situar-nos al carril de la dreta. En cas contrari, si la nostra sortida no és de les primeres, hem de situar-nos als carrils interiors.” I és en aquesta norma on hi ha la clau del drama de les rotondes del país: els experts ens diuen que per agafar una de les primeres sortides cal anar pel carril de la dreta, però parlar de “les primeres” és com no dir res, ja que des del meu punt de vista vol dir tant la primera com la segona en el cas que n’hi hagi tres, que és en la majoria de rotondes. I per què és problemàtica aquesta norma? Doncs senzillament perquè si el vehicle X circula per la dreta al Quilòmetre 0 i vol sortir per la segona sortida (carrer de la Unió), possiblement es trobarà que un vehicle Y circula per l’esquerra amb el mateix plantejament; i com que les rotondes del Principat són minúscules ja la tindrem muntada, perquè el vehicle Y es trobarà ocupat el carril dret on vol canviar-se per l’X. Per tant, l’Y haurà de fer una segona volta.

De fet, davant del problema esmentat, Mobilitat ja planteja una tercera llei al més pur estil Asimov que diu: “En cap cas podem sortir de la rotonda si estem situats en el carril de l’esquerra.” Crec que aquesta norma, si és que realment forma part del codi de circulació del Principat, deu ser la més incomplerta de tota la història de la humanitat juntament amb tots els manaments (excepte el tercer, és clar). I és que novament és més fàcil dir què fer, perquè en un país de trànsit dens (i lent en hores punta), amb algunes rotondes especialment col·lapsades, ja em diran qui és el conductor que entrant pel carril esquerre pot sortir pel de la dreta. I permeti’m que els pregunti, perquè si només es pot sortir per un carril de la rotonda, la majoria de rotondes del país tenen dos carrils de sortida?

Aquestes normes fan molta patxoca a nivell teòric, però semblen escrites per algú que desconeix la mobilitat i les infraestructures andorranes, amb rotondes molt petites que engoleixen molt trànsit i sovint són més un problema que una solució. I això per no parlar de camions i busos que necessiten els dos carrils per circular-hi, o dels motoristes que tenen la capacitat d’inventar-se un tercer carril allà on no n’hi ha...

Em tranquil·litza haver llegit, però, que Mobilitat aposta per eliminar rotondes innecessàries. Sens dubte el progrés és una meravella: construïm rotondes a tort i a dret i després exfoliem les infraestructures a cop d’excavadora. I evidentment la factura de la festa la paga el ciutadà, ja que amb els seus impostos en paga la construcció, l’eliminació i els sous de tots els qui en un moment determinat van dir “aquí cal una rotonda” i que ara diuen “aquí sobra una rotonda”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic