El dret a dades fiables i públiques

L’absència de dades públiques fiables sobre diferents matèries, i que com a tals siguin accessibles per al conjunt de la societat de manera puntual, és un tret que malauradament encara ens caracteritza com a país. Es tracta d’un altre àmbit en què la transparència brilla per la seva absència, perquè la majoria de les vegades les dades existeixen però es decideix amagar-les o simplement no es faciliten per usar-les de manera exclusiva. D’exemples n’hi ha molts, però només en posarem uns quants de ben coneguts que ara em vénen al cap. El ministeri de Turisme fa centenars d’enquestes cada mes als turistes que ens visiten i no n’hem vist mai el resultat. La iniciativa Actua es va comprometre a publicar periòdicament les dades d’inversió estrangera i la darrera informació que apareix a la seva pàgina web és referent al primer trimestre del 2015. La CASS va anunciar a bombo i platerets que publicaria trimestralment els informes dels estats financers dels fons de reserva, i ho fa, sí, però sempre amb un retard manifest. En tots els casos són dades recollides amb els diners públics, o dels cotitzants pel que fa a la CASS, que han de poder ser utilitzades per tots els agents socials que les necessitin o hi estiguin interessats. I que s’han de facilitar quan toca, perquè si passa massa temps deixen de tenir el mateix valor que inicialment. Aquí no es pot apel·lar, com s’acostuma a fer molt sovint davant peticions concretes dels grups de l’oposició, a una suposada confidencialitat per restringir l’accés a la informació, però el cert és que no flueix com ho hauria de fer.